Diferència entre les revisions de "Quilat"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''quilat''' és un terme que s'utilisa per a descriure la massa de perles i pedres precioses, o el grau de purea dels metals preciosos: | El '''quilat''' és un terme que s'utilisa per a descriure la massa de perles i pedres precioses, o el grau de purea dels metals preciosos: | ||
| − | * ''Quilat de gemología (massa):'' [[Unitats de massa|Unitat de massa]] usada, fonamentalment, per a pesar [[gema]] | + | * ''Quilat de gemología (massa):'' [[Unitats de massa|Unitat de massa]] usada, fonamentalment, per a pesar [[gema|gemes]] i [[perla|perles]] i abreviada '''CD'''. En este sentit, un ''quilat'' va representar històricament una cientocuarentaava (1/140) part d'una onça (205 [[miligram]]s).<ref>{{cita web|título=Definición de quilate|url=http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=621hfQD9QDXX24vHdyrE|obra=DRAE}}</ref>Des de 1907, en l'implantanció del [[Sistema Mètric Decimal]], s'utilisa el quilat decimal, el qual representa un pes de 200 miligrams (0,2 grams).<ref name="que-es">{{cita web|título=¿Qué es un quilate?|url=http://enroquedeciencia.blogspot.com.es/2011/06/que-es-un-quilate.html}}</ref> |
| − | * ''Quilat d'orfebreria (purea):'' Designa la [[Llei (purea)|purea]] de l'[[or]] utilisat en les joyes. En este sentit, un quilat (abreviat '''K''' o '''kt''') representa una veinticuatroava (1/24) part de la massa total de l'aleació que compon el metal (aproximadament el 4,167%).<ref name="que-és" /> Per eixemple, si una joya feta en or és de 18 quilats, la seua aleació està feta de 18/24 (o 3/4) parts d'or i té una purea del 75%, mentres que una peça de 24 quilats està feta de 24/24 parts d'or i per lo tant és d'or pur. | + | * ''Quilat d'orfebreria (purea):'' Designa la [[Llei (purea)|purea]] de l'[[or]] utilisat en les joyes. En este sentit, un quilat (abreviat '''K''' o '''kt''') representa una veinticuatroava (1/24) part de la massa total de l'aleació que compon el metal (aproximadament el 4,167%).<ref name="que-és" /> Per eixemple, si una joya feta en [[or]] és de 18 quilats, la seua aleació està feta de 18/24 (o 3/4) parts d'or i té una purea del 75%, mentres que una peça de 24 quilats està feta de 24/24 parts d'or i per lo tant és d'or pur. |
El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'[[espanyol]]. | El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'[[espanyol]]. | ||
| − | En l'any 309 a.d. | + | En l'any 309 a.d. l'[[emperador romà]] [[Constantí I]] va ordenar falcar el primer [[solidus|''solidus'']], una [[moneda]] de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el [[sistema duodecimal]] romà de pesos i mesures com a {{frac|72}} de lliura,<ref>{{cita libro|apellido=Vagi|nombre=David L.|título=Coinage and History of the Roman Empire|url=http://books.google.com/books?id=pH9Ok9czKsMC&pg=PA100|fechaacceso=18 de noviembre de 2011|volumen=II: Coinage|año=1999|editorial=Fitzroy Dearborn|ubicación=Chicago|isbn=1-57958-316-4|página=100}}</ref> siendo cada quilate o ''[[siliqua]]'' {{frac|1728}} de libra.<ref>{{cita libro|apellido=Grierson|nombre=Philip|título=Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection|url=http://books.google.com/books?id=l97WJwbuAWsC&pg=PA8|fechaacceso=18 de noviembre de 2011|volumen=2: pt. 1|año=1968|editorial=Dumbarton Oaks|ubicación=Washington, DC|isbn=0-88402-024-X|página=8}}</ref>El ''[[*solidus]]'' (d'on procedix la paraula castellana ''[[sòu]]''), i el seu equivalent àrap ''[[dinar]]'' (d'on procedix ''[[diners]]''), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el [[sigle XII]], i la seua purea es va convertir en la ''llei'' de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc<ref>{{OEtymD|carat|accessdate=10 de abril de 2016}}</ref> |
| − | |||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Llei (purea)]] | * [[Llei (purea)]] | ||
* [[Metal preciós]] | * [[Metal preciós]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
Última revisió del 18:56 6 oct 2024
El quilat és un terme que s'utilisa per a descriure la massa de perles i pedres precioses, o el grau de purea dels metals preciosos:
- Quilat de gemología (massa): Unitat de massa usada, fonamentalment, per a pesar gemes i perles i abreviada CD. En este sentit, un quilat va representar històricament una cientocuarentaava (1/140) part d'una onça (205 miligrams).[1]Des de 1907, en l'implantanció del Sistema Mètric Decimal, s'utilisa el quilat decimal, el qual representa un pes de 200 miligrams (0,2 grams).[2]
- Quilat d'orfebreria (purea): Designa la purea de l'or utilisat en les joyes. En este sentit, un quilat (abreviat K o kt) representa una veinticuatroava (1/24) part de la massa total de l'aleació que compon el metal (aproximadament el 4,167%).[3] Per eixemple, si una joya feta en or és de 18 quilats, la seua aleació està feta de 18/24 (o 3/4) parts d'or i té una purea del 75%, mentres que una peça de 24 quilats està feta de 24/24 parts d'or i per lo tant és d'or pur.
El terme prové de l'antiga paraula grega keration (κεράτιον), que significa garrofa, perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els àraps varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a quirat i esta es va deformar a quilat en botar a l'espanyol.
En l'any 309 a.d. l'emperador romà Constantí I va ordenar falcar el primer solidus, una moneda de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el sistema duodecimal romà de pesos i mesures com a Plantilla:Frac de lliura,[4] siendo cada quilate o siliqua Plantilla:Frac de libra.[5]El *solidus (d'on procedix la paraula castellana sòu), i el seu equivalent àrap dinar (d'on procedix diners), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el sigle XII, i la seua purea es va convertir en la llei de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc[6]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ «Definición de quilate». DRAE.
- ↑ «¿Qué es un quilate?».
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaque-és - ↑ [1] (vol. ), Fitzroy Dearborn. ISBN 1-57958-316-4.
- ↑ [2] (vol. ), Dumbarton Oaks. ISBN 0-88402-024-X.
- ↑ Plantilla:OEtymD
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Quilate de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.