Diferència entre les revisions de "Paritat de poder adquisitiu"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''paritat del poder adquisitiu''' (PPA) és la suma final de cantitats de bens i servicis produïts en un país, al valor monetari d'un país de referència...») |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''paritat del poder adquisitiu''' (PPA) és la suma final de cantitats de bens i servicis produïts en un país, al valor monetari d'un país de referència. | La '''paritat del poder adquisitiu''' (PPA) és la suma final de cantitats de bens i servicis produïts en un país, al valor monetari d'un país de referència. | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:GDP_per_capita_PPP_2014-en.svg|thumb|400px|Paritat del poder adquisitiu (PPA), 2014 [[Fondo Monetari Internacional]].]] |
| − | [[ | + | [[Archiu:GDP PPP per capita 2009 IMF.png|thumb|400px| Paritat del poder adquisitiu (Purchasing Power Parity o PPP) per càpita en el món (2009).]] |
| − | [[ | + | [[Archiu:PPP2003.svg|thumb|400px|right|Paritat del poder adquisitiu del Producte Intern Brut per país en [[2003]]. L'economia d'els [[Estats Units]] s'ampra com a referència, i el seu PPP es definix com 100. Bermudes té l'índex més alt, 154, lo que significa que els bens venuts en Bermudes són 54% més cars que en els Estats Units.]] |
| − | Està basat en una idea desenrollada per primera volta per membres de | + | Està basat en una idea desenrollada per primera volta per membres de l'[[Escola de Salamanca|escola monetariste de l'Universitat de Salamanca]] en el [[sigle XVI]],<ref>Alan M. Taylor y Mark P. Taylor (2004) "The Purchasing Power Parity Debate," NBER Working Paper No. 10607 ([http://www.nber.org/papers/w10607 online])</ref> i va anar un sistema de medició començat a utilisar pel [[Fondo Monetari Internacional]] a principis dels anys noranta, encara que no l'únic: el PBI Nominal per càpita és la medició més utilisada per a donar-se una idea aproximada del tamany d'una economia. |
| − | Quan es vol comparar el producte intern brut de diferents | + | Quan es vol comparar el producte intern brut de diferents països és necessari homogeneisar l'informació, ya que cada país medix el seu producte en la seua moneda local; per a això s'ha de traduir el seu PIB a una moneda comú, a través dels tipos de canvi. |
| − | La paritat del poder adquisitiu és una de les mesures més adequades per a comparar la producció de bens i servicis, en ventages sobre el producte intern brut nominal ''per càpita'', ya que pren en conte les variacions de [[preu]]s. Este indicador elimina la [[ilusió monetària]] lligada a la variació dels [[tipo de canvi|tipos de canvi]], de tal manera que una [[apreciació]] o [[depreciació]] d'una moneda no canviarà la paritat del poder adquisitiu d'un país, ya que els habitants d'eixe país reben els seus [[salari]]s i fan les seues compres en la mateixa moneda. Lo que sí afectarà al PBI PPP és la cantitat dels bens i servicis produïts en el mateix, per variacions en el tipo de canvi, quan es tracte d'importacions i exportacions. | + | La paritat del poder adquisitiu és una de les mesures més adequades per a comparar la producció de bens i servicis, en ventages sobre el producte intern brut nominal ''per càpita'', ya que pren en conte les variacions de [[preu]]s. Este indicador elimina la [[ilusió monetària]] lligada a la variació dels [[tipo de canvi|tipos de canvi]], de tal manera que una [[apreciació]] o [[depreciació]] d'una [[moneda]] no canviarà la paritat del poder adquisitiu d'un país, ya que els habitants d'eixe país reben els seus [[salari]]s i fan les seues compres en la mateixa moneda. Lo que sí afectarà al PBI PPP és la cantitat dels bens i servicis produïts en el mateix, per variacions en el tipo de canvi, quan es tracte d'importacions i exportacions. |
| − | Usualment, es calcula una canastra de preus que són assignats als distints bens i servicis prenent a un país com a referència per als mateixos. El problema sorgix quan hi ha bens i servicis que divergixen dels existents en el país de referència, ya siga per inexistència, calitat o disponibilitat. És per això que, en general, en les llistes de | + | Usualment, es calcula una canastra de preus que són assignats als distints bens i servicis prenent a un país com a referència per als mateixos. El problema sorgix quan hi ha bens i servicis que divergixen dels existents en el país de referència, ya siga per inexistència, calitat o disponibilitat. És per això que, en general, en les llistes de països per PBI (Nominal i PPP) el valor d'Estats Units és idèntic. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
* [[Règim cambiari]] | * [[Règim cambiari]] | ||
* [[Anex:Paisos per PIB (PPA)]] | * [[Anex:Paisos per PIB (PPA)]] | ||
| − | + | ||
| − | == | + | == Referències == |
| − | {{ | + | {{Reflist}} |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 18:36 28 jul 2024
La paritat del poder adquisitiu (PPA) és la suma final de cantitats de bens i servicis produïts en un país, al valor monetari d'un país de referència.
Està basat en una idea desenrollada per primera volta per membres de l'escola monetariste de l'Universitat de Salamanca en el sigle XVI,[1] i va anar un sistema de medició començat a utilisar pel Fondo Monetari Internacional a principis dels anys noranta, encara que no l'únic: el PBI Nominal per càpita és la medició més utilisada per a donar-se una idea aproximada del tamany d'una economia.
Quan es vol comparar el producte intern brut de diferents països és necessari homogeneisar l'informació, ya que cada país medix el seu producte en la seua moneda local; per a això s'ha de traduir el seu PIB a una moneda comú, a través dels tipos de canvi. La paritat del poder adquisitiu és una de les mesures més adequades per a comparar la producció de bens i servicis, en ventages sobre el producte intern brut nominal per càpita, ya que pren en conte les variacions de preus. Este indicador elimina la ilusió monetària lligada a la variació dels tipos de canvi, de tal manera que una apreciació o depreciació d'una moneda no canviarà la paritat del poder adquisitiu d'un país, ya que els habitants d'eixe país reben els seus salaris i fan les seues compres en la mateixa moneda. Lo que sí afectarà al PBI PPP és la cantitat dels bens i servicis produïts en el mateix, per variacions en el tipo de canvi, quan es tracte d'importacions i exportacions.
Usualment, es calcula una canastra de preus que són assignats als distints bens i servicis prenent a un país com a referència per als mateixos. El problema sorgix quan hi ha bens i servicis que divergixen dels existents en el país de referència, ya siga per inexistència, calitat o disponibilitat. És per això que, en general, en les llistes de països per PBI (Nominal i PPP) el valor d'Estats Units és idèntic.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Olivier Blanchard: Macroeconomía. Madrid: Prentice Hall (Pearson Educación), 4.ª Edición, 2006. ISBN 84-8322-289-2.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Paridad de poder adquisitivo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.