Diferència entre les revisions de "Vèrtiç de tall"
(Pàgina nova, en el contingut: «Archiu:UndirectedChain.jpg|thumb|120px|Un graf no dirigit en ''n''=5 vèrtiços i ''n''-2=3 vèrtiços de cort; els vèrtiços de cort són aquells que no só...») |
m |
||
(No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
Llínea 11: | Llínea 11: | ||
== Buscant vèrtiços de cort == | == Buscant vèrtiços de cort == | ||
− | Un [[algoritme]] trivial de [[complexitat computacional|complexitat]] ''O''('' | + | Un [[algoritme]] trivial de [[complexitat computacional|complexitat]] ''O''(''nm'') és el següent: |
− | :a = número de components en G (trobar usant [[Busca en profunditat| | + | :a = número de components en G (trobar usant [[Busca en profunditat|DFS]]/[[Busca en esgambi|BFS]]) |
:per a cada i en V en arestes incidents | :per a cada i en V en arestes incidents | ||
::eliminar i de V | ::eliminar i de V | ||
Llínea 27: | Llínea 27: | ||
{{Traduït de|es|Vértice de corte}} | {{Traduït de|es|Vértice de corte}} | ||
+ | |||
+ | |||
[[Categoria:Teoria de grafo]] | [[Categoria:Teoria de grafo]] |
Última revisió del 19:17 8 gin 2017
En teoria de graf, un vèrtiç de tall o punt d'articulació és un vèrtiç d'un graf tal que en eliminar-ho d'este es produïx un increment en el número de components conexos. Si el graf estava conectat abans de retirar el vèrtiç, llavors passarà a desconectar-se. Qualsevol graf conex en un vèrtiç de tall té una conectivitat d'1. A pesar de que estiguen ben definits per a grafs dirigits, els vèrtiços de cort s'usen principalment en els grafs no dirigits. En general, un graf conex, no dirigit i en n vèrtiços, pot tindre no més que n-2 vèrtiços de cort. Naturalment, un graf pot no tindre cap vèrtiç de cort. A pesar de que estiguen ben definits per grafs dirigits, els vèrtiços de cort s'usen principalment en els grafs no dirigits. En general, un graf conex, no dirigit i en n vèrtiços, pot tindre no més que n-2 vèrtiços de cort. Naturalment, un graf pot no tindre cap vèrtiç de cort. Una aresta de tall o pont, és una aresta anàloga a un vèrtiç de cort; és dir, una que en eliminar-la incrementa el número de components conexos del graf.
En un arbre, cada vèrtiç en grau major que 1 és un vèrtiç de cort.
Buscant vèrtiços de cort[editar | editar còdic]
Un algoritme trivial de complexitat O(nm) és el següent:
- a = número de components en G (trobar usant DFS/BFS)
- per a cada i en V en arestes incidents
- eliminar i de V
- b = número de components en G en i eliminat
- si b > a
- i és un vèrtiç de cort
- restaurar i
Existix un algoritme en temps d'eixecució d'orde O(n+m) que utilisa la busca en profunditat.
Vore també[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Vértice de corte de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.