Diferència entre les revisions de "Filosofia migeval"
(Pàgina nova, en el contingut: «Es denomina '''filosofia medieval''' a la filosofia donada en Europa i el Oriente Mig durant el periodo conegut com Edat Mija, periodo que s'est...») |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Es denomina '''filosofia | + | Es denomina '''filosofia migeval''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i l'[[Orient]] Mig durant el periodo conegut com [[Edat Mija]], periodo que s'estén des de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] en el [[sigle V]] fins a la caiguda del [[Imperi Romà d'Orient]] en l'any [[1453]]. |
== Continguts == | == Continguts == | ||
| + | [[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg|200px|thumb|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del [[sigle XII]].]] | ||
Els problemes fonamentals discutits durant este periodo varen ser la relació entre la [[fe]] i la [[raó]], la naturalea i existència de [[Deu]], els llímits del [[coneiximent]] i la [[llibertat]] en l'home, la naturalea dels [[universals]] i la individuació de les substàncies divisibles i indivisibles. | Els problemes fonamentals discutits durant este periodo varen ser la relació entre la [[fe]] i la [[raó]], la naturalea i existència de [[Deu]], els llímits del [[coneiximent]] i la [[llibertat]] en l'home, la naturalea dels [[universals]] i la individuació de les substàncies divisibles i indivisibles. | ||
=== Delimitació històrica i temàtica === | === Delimitació històrica i temàtica === | ||
| − | Des d'un punt de vista històric, l'Edat Mija s'estén des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fins a la caiguda del [[imperi bizantí]], pero ''temàticament'', segons autors com [[Étienne Gilson|Gilson]], la filosofia | + | Des d'un punt de vista històric, l'Edat Mija s'estén des de la caiguda de l'[[Imperi Romà]] d'Occident fins a la caiguda del [[imperi bizantí]], pero ''temàticament'', segons autors com [[Étienne Gilson|Gilson]], la filosofia migeval s'inicia en el [[sigle II]] en el diàlec entre la filosofia helenística i les grans religions monoteistes. Per açò alguns autors sostenen que la filosofia antiga pert la seua antiga autonomia i devé ''ancilla Theologiae'', val dir, passa a estar subordinada o en una actitut servil sobre l'especulació [[religió|religiosa]]. |
== Etapes i representants == | == Etapes i representants == | ||
| − | La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del sigle VIII. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies | + | La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del [[sigle VIII]]. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies despuix. |
El cristianisme és difòs massivament pels profetes, prenent força entre la població i desplaçant a les religions politeistes. | El cristianisme és difòs massivament pels profetes, prenent força entre la població i desplaçant a les religions politeistes. | ||
| − | El seu nom deriva dels pares de l'Iglésia, els teòlecs l'interpretació dels quals dominaria l'història del dogma. L'influència apologètica es va deure entre atres coses a l'atac hostil, i per penetrar en les senyes de la revelació, el de formar-se una image | + | El seu nom deriva dels pares de l'Iglésia, els teòlecs l'interpretació dels quals dominaria l'història del dogma. L'influència apologètica es va deure entre atres coses a l'atac hostil, i per penetrar en les senyes de la revelació, el de formar-se una image totalisador del món i de la vida humana a la llum de la fe. El progrés de lo implícit a lo explícit va ser un progrés en la ciència teològica; en el procés d'argumentació i definició es varen amprar conceptes i categories presos de la filosofia. La filosofia imperant era el platonisme, neoplatonisme (en toc estoic). |
| − | Els escritors cristians no varen fer distinció entre filosofia i teologia. Estos varen mostrar una divergència d'actitut davant la filosofia clàssica: com a enemiga o com a utilitat. | + | Els escritors cristians no varen fer distinció entre filosofia i teologia. Estos varen mostrar una divergència d'actitut davant la filosofia clàssica: com a enemiga o com a utilitat. |
| − | |||
| − | |||
| + | [[Categoria:Filosofia]] | ||
[[Categoria:Filosofia migeval| ]] | [[Categoria:Filosofia migeval| ]] | ||
Última revisió del 17:03 14 jun 2024
Es denomina filosofia migeval a la filosofia donada en Europa i l'Orient Mig durant el periodo conegut com Edat Mija, periodo que s'estén des de la caiguda del Imperi Romà d'Occident en el sigle V fins a la caiguda del Imperi Romà d'Orient en l'any 1453.
ContingutsEditar
Els problemes fonamentals discutits durant este periodo varen ser la relació entre la fe i la raó, la naturalea i existència de Deu, els llímits del coneiximent i la llibertat en l'home, la naturalea dels universals i la individuació de les substàncies divisibles i indivisibles.
Delimitació històrica i temàticaEditar
Des d'un punt de vista històric, l'Edat Mija s'estén des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fins a la caiguda del imperi bizantí, pero temàticament, segons autors com Gilson, la filosofia migeval s'inicia en el sigle II en el diàlec entre la filosofia helenística i les grans religions monoteistes. Per açò alguns autors sostenen que la filosofia antiga pert la seua antiga autonomia i devé ancilla Theologiae, val dir, passa a estar subordinada o en una actitut servil sobre l'especulació religiosa.
Etapes i representantsEditar
La patrística és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del sigle VIII. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies despuix.
El cristianisme és difòs massivament pels profetes, prenent força entre la població i desplaçant a les religions politeistes.
El seu nom deriva dels pares de l'Iglésia, els teòlecs l'interpretació dels quals dominaria l'història del dogma. L'influència apologètica es va deure entre atres coses a l'atac hostil, i per penetrar en les senyes de la revelació, el de formar-se una image totalisador del món i de la vida humana a la llum de la fe. El progrés de lo implícit a lo explícit va ser un progrés en la ciència teològica; en el procés d'argumentació i definició es varen amprar conceptes i categories presos de la filosofia. La filosofia imperant era el platonisme, neoplatonisme (en toc estoic).
Els escritors cristians no varen fer distinció entre filosofia i teologia. Estos varen mostrar una divergència d'actitut davant la filosofia clàssica: com a enemiga o com a utilitat.