Diferència entre les revisions de "Tomàs Vicent Tosca"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Retrato del Pare Tosca de l'any 1791 '''Tomàs Vicent Tosca''' (Valéncia, 21 de decembre de 1651 –...») |
|||
(No es mostren 18 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[File:Tomás Vicente Tosca.jpg|thumb|250px|Retrato del Pare Tosca de l'any 1791]] | + | [[File:Tomás Vicente Tosca.jpg|thumb|250px|Retrato del Pare Tosca de l'any [[1791]]]] |
− | '''Tomàs Vicent Tosca''' ([[Valéncia]], [[21 de decembre]] de [[1651]] | + | '''Tomàs Vicent Tosca''' ([[Valéncia]], [[21 de decembre]] de [[1651]] - † Valéncia, [[17 d'abril]] de [[1723]]), ademés de eclesiàstic era també matemàtic, arquitecte, filòsof i físic. També va ser un dels “novatores”, fundadors de l'[[Acadèmia Científica]]. |
En l'any [[1686]] va fundar en casa de [[Baltasar Iñigo|Baltasar Íñigo]] i [[Joan Batiste Corachan]] el moviment dels “Novatores” i al voltant de l'any [[1697]] va instituir en la Congregació una escola de matemàtiques, a on acodien jóvens nobles de la ciutat. | En l'any [[1686]] va fundar en casa de [[Baltasar Iñigo|Baltasar Íñigo]] i [[Joan Batiste Corachan]] el moviment dels “Novatores” i al voltant de l'any [[1697]] va instituir en la Congregació una escola de matemàtiques, a on acodien jóvens nobles de la ciutat. | ||
− | Estudià e investigà gran | + | Estudià e investigà gran cantitat de temes biomèdics d'acort en el sistema yatromecànic aplicat a la medicina lo mateix que Joan Batista Corachan. |
Des de [[juny]] de [[1717]] fins a [[1720]], Tosca va ocupar el càrrec de vicerrector de l'[[Universitat de Valéncia]]. | Des de [[juny]] de [[1717]] fins a [[1720]], Tosca va ocupar el càrrec de vicerrector de l'[[Universitat de Valéncia]]. | ||
− | De la mateixa manera que Corachán, Tosca va assistir a la ciutat en vàries qüestions de tipo tècnic, com la relativa al port del Grau —millora del [[Pont de Fusta]] i derribe del de pedra—. Ademés va elaborar un pla per a fer un port en [[Cullera]] i un canal navegable en l'[[Albufera]] i en el [[riu Xúquer]]. Aixina mateix, es va interessar per la cartografia, el dibuix i l'arquitectura, com a mostra la realisació de diversos treballs i dictamens arquitectònics. Va dibuixar també un pla de la ciutat, que va concloure en l'any [[1704]], i que va ser modificat i actualisat, possiblement per [[Antonio Bordazar]], i gravat per [[José Fortea]] cap a l'any [[1738]]. Dit pla es conserva actualment en el [[Museu Històric Municipal de Valéncia]] i existix una reproducció en maqueta en el [[Museu valencià de l'ilustració i la modernitat]]. | + | De la mateixa manera que Corachán, Tosca va assistir a la ciutat en vàries qüestions de tipo tècnic, com la relativa al port del Grau —millora del [[Pont de Fusta]] i derribe del de pedra—. Ademés va elaborar un pla per a fer un port en [[Cullera]] i un canal navegable en l'[[Albufera]] i en el [[riu Xúquer]]. Aixina mateix, es va interessar per la cartografia, el dibuix i l'arquitectura, com a mostra la realisació de diversos treballs i dictamens arquitectònics. Va dibuixar també un pla de la ciutat, que va concloure en l'any [[1704]], i que va ser modificat i actualisat, possiblement per [[Antonio Bordazar]], i gravat per [[José Fortea]] cap a l'any [[1738]]. Dit pla es conserva actualment en el [[Palau de Cervelló|Museu Històric Municipal de Valéncia]] i existix una reproducció en maqueta en el [[MuVIM|Museu valencià de l'ilustració i la modernitat]]. |
== Obres == | == Obres == | ||
+ | [[File:Plànol de València de Tomàs Vicent Tosca i Mascó, 1704.jpg|thumb|250px|Pla de Valéncia del Pare Tosca]] | ||
+ | |||
+ | |||
* Valentia edetanorum, vulgo del Cid ([[1704]]) | * Valentia edetanorum, vulgo del Cid ([[1704]]) | ||
* Compendio Mathematico | * Compendio Mathematico | ||
Llínea 25: | Llínea 28: | ||
* Proyecte de un nou teatre de Valéncia | * Proyecte de un nou teatre de Valéncia | ||
* Portal del [[pont del Real]] | * Portal del [[pont del Real]] | ||
− | * Disseny i eixecució de l'Iglésia de Santo Tomás i San Felip Neri (iglésia de la Congregació) | + | * Disseny i eixecució de l'Iglésia de Santo Tomás i San Felip Neri (iglésia de la Congregació) |
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * Ezquerro Esteban, Antonio (ed.). Tomás Vicente Tosca y la renovación musical en el siglo XVIII. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2021, p. 196, 490 p | ||
+ | * Geymonat, Ludovico (2006). Historia de la filosofía y de la ciencia. Barcelona: Crítica. p. 412. ISBN 978-84-8432-715-8 | ||
+ | * Olmos, Vicent S. (coord.). Història de la Universitat de Valéncia (Vol. 2). Universitat de Valéncia, 2000, p. 191-192. ISBN 84-370-4551-7 | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * [[Mayans i Ciscar]], Gregori (1754). Vita Thomae Vicenti Toscae | ||
+ | * Navarro Brotóns, Víctor (1987). «La personalidad científica de Tomás Vicente Tosca (1651-1723)». Fundació Juan March, ed. Boletín Informativo de la Fundación Juan March | ||
+ | * Rosselló i Verger, Vicenç M. (2003). «La toponimia urbana de la Valencia de 1704 según el plano de Tomás Vicent Tosca». Ajuntament de Valéncia, ed. El plano de Valencia de Tomás Vicente Tosca (Valencia): 131-158. ISBN 84-482-3588-6 | ||
+ | * Rosselló i Verger, Vicenç M. (2004). «Tomàs V. Tosca y su entorno ilustrado en Valencia. Obra autógrafa y atribuciones». En Universitat d'Oviedo, ed. Ería. Revista Cuatrimestral de Geografia (64-65): 159-176. ISSN 0211-0563 | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | {{Commonscat|Tomàs Vicent Tosca}} | ||
+ | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Religiosos]] | ||
+ | [[Categoria:Religiosos valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Matemàtics]] | ||
+ | [[Categoria:Matemàtics valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Filòsofs]] | ||
+ | [[Categoria:Filòsofs valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Arquitectes]] | ||
+ | [[Categoria:Arquitectes valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Físics]] | ||
+ | [[Categoria:Físics valencians]] |
Última revisió del 16:20 9 oct 2024
Tomàs Vicent Tosca (Valéncia, 21 de decembre de 1651 - † Valéncia, 17 d'abril de 1723), ademés de eclesiàstic era també matemàtic, arquitecte, filòsof i físic. També va ser un dels “novatores”, fundadors de l'Acadèmia Científica.
En l'any 1686 va fundar en casa de Baltasar Íñigo i Joan Batiste Corachan el moviment dels “Novatores” i al voltant de l'any 1697 va instituir en la Congregació una escola de matemàtiques, a on acodien jóvens nobles de la ciutat.
Estudià e investigà gran cantitat de temes biomèdics d'acort en el sistema yatromecànic aplicat a la medicina lo mateix que Joan Batista Corachan. Des de juny de 1717 fins a 1720, Tosca va ocupar el càrrec de vicerrector de l'Universitat de Valéncia.
De la mateixa manera que Corachán, Tosca va assistir a la ciutat en vàries qüestions de tipo tècnic, com la relativa al port del Grau —millora del Pont de Fusta i derribe del de pedra—. Ademés va elaborar un pla per a fer un port en Cullera i un canal navegable en l'Albufera i en el riu Xúquer. Aixina mateix, es va interessar per la cartografia, el dibuix i l'arquitectura, com a mostra la realisació de diversos treballs i dictamens arquitectònics. Va dibuixar també un pla de la ciutat, que va concloure en l'any 1704, i que va ser modificat i actualisat, possiblement per Antonio Bordazar, i gravat per José Fortea cap a l'any 1738. Dit pla es conserva actualment en el Museu Històric Municipal de Valéncia i existix una reproducció en maqueta en el Museu valencià de l'ilustració i la modernitat.
Obres[editar | editar còdic]
- Valentia edetanorum, vulgo del Cid (1704)
- Compendio Mathematico
- Compendium Philosophicum (1754)
- Vida, Virtudes y Milagros de la venerable madre Sor Josefa María de Santa Inés (1775)
- Tratados de Arquitectura civil, Montea y Cantería y Reloxes (1794)
- Apparatus philosophicus sive Enciclopaedia omnium scientiarum de scibili in commune pertractans
- Totius logicae brevis explicatio
- Physicae id est entis corporei Philosophicae tractus brevis
- Lógica.
Obra arquitectónica[editar | editar còdic]
- Monument de Semana Santa en la Catedral de Valéncia
- Proyecte de un nou teatre de Valéncia
- Portal del pont del Real
- Disseny i eixecució de l'Iglésia de Santo Tomás i San Felip Neri (iglésia de la Congregació)
Referències[editar | editar còdic]
- Ezquerro Esteban, Antonio (ed.). Tomás Vicente Tosca y la renovación musical en el siglo XVIII. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2021, p. 196, 490 p
- Geymonat, Ludovico (2006). Historia de la filosofía y de la ciencia. Barcelona: Crítica. p. 412. ISBN 978-84-8432-715-8
- Olmos, Vicent S. (coord.). Història de la Universitat de Valéncia (Vol. 2). Universitat de Valéncia, 2000, p. 191-192. ISBN 84-370-4551-7
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Mayans i Ciscar, Gregori (1754). Vita Thomae Vicenti Toscae
- Navarro Brotóns, Víctor (1987). «La personalidad científica de Tomás Vicente Tosca (1651-1723)». Fundació Juan March, ed. Boletín Informativo de la Fundación Juan March
- Rosselló i Verger, Vicenç M. (2003). «La toponimia urbana de la Valencia de 1704 según el plano de Tomás Vicent Tosca». Ajuntament de Valéncia, ed. El plano de Valencia de Tomás Vicente Tosca (Valencia): 131-158. ISBN 84-482-3588-6
- Rosselló i Verger, Vicenç M. (2004). «Tomàs V. Tosca y su entorno ilustrado en Valencia. Obra autógrafa y atribuciones». En Universitat d'Oviedo, ed. Ería. Revista Cuatrimestral de Geografia (64-65): 159-176. ISSN 0211-0563
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tomàs Vicent Tosca.