Diferència entre les revisions de "Jaganta roja"
(Pàgina nova, en el contingut: «Image:Sun red giant.svg|thumb|250px|El tamany actual del Sol en comparació al seu tamany màxim estimat durant la seua fase de jaganta roja dins d'uns 5000 m...») |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Sun red giant.svg|thumb|250px|El tamany actual del Sol en comparació al seu tamany màxim estimat durant la seua fase de jaganta roja dins d'uns 5000 millons d'anys]] | + | [[Image:Sun red giant.svg|thumb|250px|El tamany actual del [[Sol]] en comparació al seu tamany màxim estimat durant la seua fase de jaganta roja dins d'uns 5000 millons d'anys]] |
Una '''jaganta roja''' és una [[estrela jaganta]] de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta. En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del com ya no pot descendir, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un [[radi]] típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]]. | Una '''jaganta roja''' és una [[estrela jaganta]] de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta. En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del com ya no pot descendir, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un [[radi]] típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]]. | ||
Revisió de 15:25 29 jul 2016
Una jaganta roja és una estrela jaganta de massa baixa o intermija (menys de 8-9 masses solars) que, despuix d'haver consumit l'hidrogen en el seu núcleu durant l'etapa de seqüència principal, convertint-ho en heli per fusió nuclear, escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta. En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del com ya no pot descendir, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de km: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel Teorema de virial.