Diferència entre les revisions de "Real Colege Seminari del Corpus Christi"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Fon alçat a instancies del patriarca [[Sant Joan de Ribera]]. La seua construccio s'escomençà en [[1586]] terminant-se en [[1615]]. Intervingueren mestres canters com [[Gaspar Gregori]], [[Guillem del Rei]], [[Bertomeu Abril]], [[Francesc Figuerola]], entre atres. | Fon alçat a instancies del patriarca [[Sant Joan de Ribera]]. La seua construccio s'escomençà en [[1586]] terminant-se en [[1615]]. Intervingueren mestres canters com [[Gaspar Gregori]], [[Guillem del Rei]], [[Bertomeu Abril]], [[Francesc Figuerola]], entre atres. | ||
| − | Te el seu precedent en el Colege del Patriarca actual [[Convent de | + | Te el seu precedent en el Colege del Patriarca actual [[Convent de Santo Domingo]] en [[Oriola]], que fon fundat pel [[Anex:Patriarces llatins d'Antioquia|patriarca d'Antioquia]] i arquebisbe de Valencia, el cardenal [[Fernando de Loazes]], oriolà de naiximent, edifici que aplegà a ser Universitat. |
[[Archiu:Patriarca dins.jpg|thumb|Interior de l'iglesia en els frescs de [[Bertomeu Matarana]] que cobrixen els seus murs.]] | [[Archiu:Patriarca dins.jpg|thumb|Interior de l'iglesia en els frescs de [[Bertomeu Matarana]] que cobrixen els seus murs.]] | ||
Revisió de 13:35 11 jul 2016
El Real Colege Seminari del Corpus Christi o del Patriarca està situat en el carrer de la Nau de la ciutat de Valéncia front a l'antiga Universitat Lliteraria.
Fon alçat a instancies del patriarca Sant Joan de Ribera. La seua construccio s'escomençà en 1586 terminant-se en 1615. Intervingueren mestres canters com Gaspar Gregori, Guillem del Rei, Bertomeu Abril, Francesc Figuerola, entre atres.
Te el seu precedent en el Colege del Patriarca actual Convent de Santo Domingo en Oriola, que fon fundat pel patriarca d'Antioquia i arquebisbe de Valencia, el cardenal Fernando de Loazes, oriolà de naiximent, edifici que aplegà a ser Universitat.
Es tracta d'un compacte edifici que ocupa una quadra completa. S'ordena a través d'un claustre rectangular al voltant del qual se distribuixen les dependencies colegials i en el costat oest se troba l'iglesia. El claustre es un dels millors eixemples d'arquitectura renaixentista realisat en columnes de marbre genoves. L'iglesia es de planta de creu llatina en una sola nau en capelles laterals i capçal dreta, en cupula en la travessia. Està dividida en dos trams presentant un tercer als peus sobre el que es dispon el cor alt. L'interior este totalment decorat per pintures al fresc. La capella es de planta rectangular en capçal poligonal decorada al fresc per Bertomeu MATARANA. En l'angul norest del claustre s'alça l'escala de voltes realisada en canteria que seria eixemple per a atres realisades posteriorment en atres edificis.
En la frontera destaca la galeria superiora d'arquets i la torre campanar de la cantonada. La portada realisada en marbre presenta un arc allindat flanquejat per columnes pareades sobre pedestals.
Despres del claustre i l'iglesia es desenrollen les dependencies de servici en torn a un pati menor. En la part trassera de l'edifici s'obri una porta davant la que s'alçà una tanca del segle XIX en alts antepits i remats en forma de piramide.
Fon declarat en 1962 monument històric-artistic nacional. En 2007 fon declarat be d'interes cultural en categoria de monument.
Entre les obres d'importancia historic-artistica que se conserven en el Museu del Colege destaca el manuscrit original de l'obra postuma de Tomas Moro, canciller britanic i martir de l'iglesia, escrit durant la seua reclusio en la Torre de Londres abans de la seua eixecucio que tingue lloc el 6 de juliol de 1535. Este valios manuscrit, nomenat Instructions and prayers o Tristia Christi ("The agony of Christ"), que pot considerar-se un autentic testament espiritual, fon salvat per la seua filla Margaret, qui ho feu aplegar a Espanya en l'ajuda del Emperador Carles V.