Diferència entre les revisions de "Tractat de Corbeil"
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La mort de [[Ramon Berenguer V]] de Provença en [[1245]] i les noces de la seua filla Beatriu en Carles d'Anjou (germà de Louis IX), aixina com la mort de Ramón VII de Tolosa, la filla del qual estava casada en un atre infant de la casa real francesa, havien debilitat la posició internacional de la [[Corona d'Aragó]]. | La mort de [[Ramon Berenguer V]] de Provença en [[1245]] i les noces de la seua filla Beatriu en Carles d'Anjou (germà de Louis IX), aixina com la mort de Ramón VII de Tolosa, la filla del qual estava casada en un atre infant de la casa real francesa, havien debilitat la posició internacional de la [[Corona d'Aragó]]. | ||
− | El tractat es firmà l'[[11 de maig]] de [[1258]]. Per este tractat, la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria en Felip, hereu de Louis IX; el rei francés, com a hereu de Carlomagno, renunciava als drets sobre els comtats d'[[Empúries]], [[Barcelona]], [[Besalú]], [[Cerdanya]], [[Conflent]], [[Girona]], [[Osona]], [[Rosselló]] i [[ | + | El tractat es firmà l'[[11 de maig]] de [[1258]]. Per este tractat, la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria en Felip, hereu de Louis IX; el rei francés, com a hereu de Carlomagno, renunciava als drets sobre els comtats d'[[Empúries]], [[Barcelona]], [[Besalú]], [[Cerdanya]], [[Conflent]], [[Girona]], [[Osona]], [[Rosselló]] i [[Urgell]]. Jaume I, a canvi, renunciava a la comarca de la Fenolleda i Perapertusés, que incloïen els castells de Puilaurens, Fenollet, Castellfisel, Peyrepertuse i Quéribus. |
Ademés, renuncià als seus drets sobre Tolosa, Quercy, Narbona, Albi, Carcassona (rebudes en feu de Tolosa des de l'any [[1213]]), Rasés, Béziers, Termes i Menerbés. També renuncia a Agde i Nimes (el vescomte del qual es reconeixia com feudatari del rei aragonés des de l'any [[1112]]) i Rouergue, Millau i Gavaldá. Quedaven el viscomtat de Carlat i el senyoriu de Montpeller en la baronia de Omeladés. La renúncia als drets feudals sobre Foix va ser rebujada pel rei en ratificar els documents el [[16 de juliol]] de [[1258]]. El [[17 de juliol]] el rei renuncia als drets sobre Provença en favor de Margarita, filla de Ramón Berenguer IV i esposa del rei francés. | Ademés, renuncià als seus drets sobre Tolosa, Quercy, Narbona, Albi, Carcassona (rebudes en feu de Tolosa des de l'any [[1213]]), Rasés, Béziers, Termes i Menerbés. També renuncia a Agde i Nimes (el vescomte del qual es reconeixia com feudatari del rei aragonés des de l'any [[1112]]) i Rouergue, Millau i Gavaldá. Quedaven el viscomtat de Carlat i el senyoriu de Montpeller en la baronia de Omeladés. La renúncia als drets feudals sobre Foix va ser rebujada pel rei en ratificar els documents el [[16 de juliol]] de [[1258]]. El [[17 de juliol]] el rei renuncia als drets sobre Provença en favor de Margarita, filla de Ramón Berenguer IV i esposa del rei francés. |
Revisió de 16:21 31 maig 2016
El Tractat de Corbeil fon un acort firmat en Corbeil (actualment Corbeil-Essonnes en el departament francés d'Essonne, prop de París) entre (San) Louis IX de França i el Rei d'Aragó, Jaume I el Conquistador.
La mort de Ramon Berenguer V de Provença en 1245 i les noces de la seua filla Beatriu en Carles d'Anjou (germà de Louis IX), aixina com la mort de Ramón VII de Tolosa, la filla del qual estava casada en un atre infant de la casa real francesa, havien debilitat la posició internacional de la Corona d'Aragó.
El tractat es firmà l'11 de maig de 1258. Per este tractat, la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria en Felip, hereu de Louis IX; el rei francés, com a hereu de Carlomagno, renunciava als drets sobre els comtats d'Empúries, Barcelona, Besalú, Cerdanya, Conflent, Girona, Osona, Rosselló i Urgell. Jaume I, a canvi, renunciava a la comarca de la Fenolleda i Perapertusés, que incloïen els castells de Puilaurens, Fenollet, Castellfisel, Peyrepertuse i Quéribus.
Ademés, renuncià als seus drets sobre Tolosa, Quercy, Narbona, Albi, Carcassona (rebudes en feu de Tolosa des de l'any 1213), Rasés, Béziers, Termes i Menerbés. També renuncia a Agde i Nimes (el vescomte del qual es reconeixia com feudatari del rei aragonés des de l'any 1112) i Rouergue, Millau i Gavaldá. Quedaven el viscomtat de Carlat i el senyoriu de Montpeller en la baronia de Omeladés. La renúncia als drets feudals sobre Foix va ser rebujada pel rei en ratificar els documents el 16 de juliol de 1258. El 17 de juliol el rei renuncia als drets sobre Provença en favor de Margarita, filla de Ramón Berenguer IV i esposa del rei francés.
L'efecte fonamental del tractat fon eliminar definitivament als monarques de la Corona d'Aragó com a factors polítics en el Migdia francés. Un efecte secundari fon la transferència de Provença a la Casa de Valois, la qual, en acabant l'extinció de la casa, s'incorpora a la corona francesa.