Diferència entre les revisions de "Basílica del Lledó"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Basílica de la Mare de Déu del Lledó (Castelló de la Plana).JPG|thumb|250px|La Basílica del Lledó]] | [[Image:Basílica de la Mare de Déu del Lledó (Castelló de la Plana).JPG|thumb|250px|La Basílica del Lledó]] | ||
| − | La '''Basílica del Lledó''' és el santuari, en l'horta de la Plana, a un quilómetro de la capital, l'epicentre de religiositat mariana i lloc de trobada de tota la diòcesis - Sogorp-Castelló - i d'atres gents. En ell se guarda l´image de la [[Mare de Deu del Lledó]] que és venerada pel poble castellonenc, sent la patrona de la ciutat | + | La '''Basílica del Lledó''' és el santuari, en l'horta de la Plana, a un quilómetro de la capital, l'epicentre de religiositat mariana i lloc de trobada de tota la diòcesis - Sogorp-Castelló - i d'atres gents. En ell se guarda l´image de la [[Mare de Deu del Lledó]] que és venerada pel poble castellonenc, sent la patrona de la ciutat. |
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | |||
| + | La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de [[La Plana]], del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de [[Castelló]]. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algún sant. | ||
La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador Perot de Granyana - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell. | La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador Perot de Granyana - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell. | ||
Revisió de 06:25 23 maig 2016
.JPG)
La Basílica del Lledó és el santuari, en l'horta de la Plana, a un quilómetro de la capital, l'epicentre de religiositat mariana i lloc de trobada de tota la diòcesis - Sogorp-Castelló - i d'atres gents. En ell se guarda l´image de la Mare de Deu del Lledó que és venerada pel poble castellonenc, sent la patrona de la ciutat.
Història
La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de La Plana, del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de Castelló. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algún sant.
La tradició senyala la data de 1366 com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador Perot de Granyana - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell.
El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al Lledó castellonenc com un antic lloc de cult. La menuda figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació.
El lloc del Lledó i les seues inmediacions varen ser ya habitats en época romana i àrap. S'han trobat restes arqueòlogiques que daten del sigle II d.C.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Basílica del Lledó.- [1]