Diferència entre les revisions de "Pelegrins de les Useres"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Els '''Pelegrins de les Useres''' és una festa de caràcter religiós que se celebra anualment en la localitat castellonenca de [[Les Useres]] en la comarca de [[L'Alcalatén]]. | Els '''Pelegrins de les Useres''' és una festa de caràcter religiós que se celebra anualment en la localitat castellonenca de [[Les Useres]] en la comarca de [[L'Alcalatén]]. | ||
− | Els últims dies del mes d'[[abril]] i primers de maig les comarques castellonenques celebren algunes romeries molt | + | Els últims dies del mes d'[[abril]] i primers de maig les comarques castellonenques celebren algunes romeries molt arrelades i emblemàtiques. Destacant aquelles que tenen com a destí el santuari de [[Sant Joan de Penyagolosa]]. Podem citar les que es fan des de poblacions com [[Culla]], [[Vistabella del Maestrat]] o [[Chodos]]. |
L'últim divendres del mes d'abril, els Pelegrins de les Useres comencen la seua peregrinació. Es tracta d'un pelegrinage de 35 quilómetros en un desnivell de 1.000 metros que s'inicia a les 7 del matí i finalisa en el santuari de Sant Joan de [[Penyagolosa]]. | L'últim divendres del mes d'abril, els Pelegrins de les Useres comencen la seua peregrinació. Es tracta d'un pelegrinage de 35 quilómetros en un desnivell de 1.000 metros que s'inicia a les 7 del matí i finalisa en el santuari de Sant Joan de [[Penyagolosa]]. |
Revisió de 16:38 11 maig 2016
Els Pelegrins de les Useres és una festa de caràcter religiós que se celebra anualment en la localitat castellonenca de Les Useres en la comarca de L'Alcalatén.
Els últims dies del mes d'abril i primers de maig les comarques castellonenques celebren algunes romeries molt arrelades i emblemàtiques. Destacant aquelles que tenen com a destí el santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Podem citar les que es fan des de poblacions com Culla, Vistabella del Maestrat o Chodos.
L'últim divendres del mes d'abril, els Pelegrins de les Useres comencen la seua peregrinació. Es tracta d'un pelegrinage de 35 quilómetros en un desnivell de 1.000 metros que s'inicia a les 7 del matí i finalisa en el santuari de Sant Joan de Penyagolosa.
Els peregrins, vestits en corfolls blaus, deuen recórrer esta senda prenent-se unes poques parades per a alimentar-se i escoltar missa. Alguns trams els realisen descalços. Finalisant el pelegrinage, que es realisa en silenci i orant, deuen dormir en la Cova dels Pelegrins i, al sendemà, retornar al poble. Multitut de rituals i tradicions marquen el pas dels peregrins baix el silenci i respecte de feligresos, de la gent de la vila i visitants únicament trencat pels càntics que demanen a Deu salut, pau i pluja.
Si be els peregrins són sempre en número de 13 i elegits entre els veïns del poble per mig d'un procés de selecció estricte, també poden sumar-se espontàneus, els quals deuen anar darrere d'estos i en silenci.
Història
A pesar de que no es coneixen be els orígens d'este pelegrinage es creu que va ser instituïda en el temps de Sant Vicent Ferrer quan la zona estava afectada per una epidèmia de pesta negra i una gran sequia.