Diferència entre les revisions de "Choriç"
m |
m |
||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Aspecto al corte del Chorizo de León.jpg|thumb|Aspecte al tall del Choriç de LLeó]] | [[File:Aspecto al corte del Chorizo de León.jpg|thumb|Aspecte al tall del Choriç de LLeó]] | ||
− | El choriç és una especie de salchicha curat (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del [[porc]] picada i adobada en especies, seent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres salchiches, i també el qual li dona el seu color caracteristic. La pell d'este tipo de salchicha pot ser intesti prim de porc. | + | El '''choriç''' és una especie de salchicha curat (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del [[porc]] picada i adobada en especies, seent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres salchiches, i també el qual li dona el seu color caracteristic. La pell d'este tipo de salchicha pot ser intesti prim de porc. |
En [[Espanya]], per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessariament pebre roig i [[all]]; açò ho diferencia del choriç d'atres països. | En [[Espanya]], per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessariament pebre roig i [[all]]; açò ho diferencia del choriç d'atres països. |
Revisió de 14:29 31 març 2016
El choriç és una especie de salchicha curat (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del porc picada i adobada en especies, seent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres salchiches, i també el qual li dona el seu color caracteristic. La pell d'este tipo de salchicha pot ser intesti prim de porc.
En Espanya, per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessariament pebre roig i all; açò ho diferencia del choriç d'atres països.
Més conegudes fora d'Europa són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és distint. En Uruguay i Argentina alguns dels choriços tipics son: el "choriç parriller" (que es realisa sense curar -ni dessecar ni fumar- ya que es posa casi "fresc" per a cuïnar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguay i Paraguay, i més tart també en Bolivia, Chile, Peru, el choriç parriller es menja en forma de choripà.