Diferència entre les revisions de "Arnadí"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[File:Arnadí.jpg|thumb|Arnadí]] | ||
| + | |||
L''''Arnadi''' és un dels dolços més antics de la [[Comunitat Valenciana]]. Data del [[sigle IX]]-[[sigle X|X]]. És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" és un vocable [[àrap]]. Sobretot el trobem en [[La Costera]], en [[La Ribera Alta]], en [[la Safor]] i en algunes comarques de [[Castelló]]. | L''''Arnadi''' és un dels dolços més antics de la [[Comunitat Valenciana]]. Data del [[sigle IX]]-[[sigle X|X]]. És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" és un vocable [[àrap]]. Sobretot el trobem en [[La Costera]], en [[La Ribera Alta]], en [[la Safor]] i en algunes comarques de [[Castelló]]. | ||
Revisió de 16:42 12 març 2016
L'Arnadi és un dels dolços més antics de la Comunitat Valenciana. Data del sigle IX-X. És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" és un vocable àrap. Sobretot el trobem en La Costera, en La Ribera Alta, en la Safor i en algunes comarques de Castelló.
És un dolç cassolà i tradicional, de color dorat, decorat en tocs blancs d'armela o de merengue.
Ingredients
S'elabora en els components següents:
- Carabassa o moniato bollits, 1 quilo.
- Sucre, 1 quilo.
- 4 Ous.
- Canella.
- Ralladura de llima.
- Armela molta.
- Anous.
- Pinyons.
Elaboració
Es bull la carabassa o el moniato en la pell, despuix es pela i es tritura. Es posa al foc en un recipient junt al sucre, a on es cou durant un quart d'hora: mentres, cal remenejar-ho per a que no s'agarre. Després, esta massa es barreja en armeles, llima i canella, es remeneja be i s'ordena en forma de piramide en una cassola de fanc, com més alta millor.
Per a acabar, s'encallen per damunt els pinyons i les armeles restants. I ara ya podem ficar-ho al fom a poca temperatura fins que estiga dorat. També el podem trobar adornat en merengue.
Podem trobar l'arnadi fet exclusivament de carabassa o de moniato, o d'abdos confitures mesclades. També és conegut en els noms de "carabassa santa" i "moniato sant", en Vall d'Uxo i Guadassuar, respectivament.