Cavallers Templaris

En l’any 1118, uns nobles cavallers feren vots avant el Patriarca comprometent-se a viure en castitat, obediència i pobrea donant els seus bens al servici del Nostre Senyor Jesucrist.

Els primers Cavallers que fundaren esta Orde foren Huc de Payens i Geofret de Saint-Omer als que es foren sumant uns atres monges-soldats. A manera d’estajament, el rei Baldui II els albergà temporalment en el seu palau contigu al Temple de Salomon; d'ahí reberen el nom de Cavallers del Temple o Templaris.

Història

En els seus comences esta Orde era de caràcter humil pero, a poc a poc foren acumulant innumerables riquees i tesors que han alçat l'admiracio i el misteri a lo llarc de l’historia. De fet, es creure que l’orige d’esta Orde esta lligat a la recuperacio de l’Arca de l’Aliança que contindria valioses relíquies sagrades.

Segons certes llegendes, l’Orde dels Templaris no fon creada per a combatre als infidels i reconquistar els Sants Llocs, sino per ad assegurar la custodia d’estes una vegada rescatats. Ells hi havien de ser els primers en penetrar en el santuari subterraneu del Temple de Salomo.

L’enigma ve a la hora de plantejar-se lo que hi havia en dit santuari que tant interessava a ests Cavallers. Supostament era l’Arca de l’Aliança. A lo llarc dels temps, els Templaris alçaren impressionants castells en fermosos parages com el famós castell de Ponferrada.

Foren les enormes riquees dels Templaris les que despertaren la gonia dels sobirans i Papes, i es el desig d’apoderar-se dels bens del Temple al que es precis culpar en relacio en els primers atacs llançats contra l’Orde i les calumnies de que se serviren per a destruir-la. L’historia no dona uns atres motius a la conducta del Papa Clement V i de Felip el Fermos cap als Templaris.

Les costums dels Templaris foren també l’objecte de les acusacions. Se’ls acusà de practicar la sodomia, de renegar de Crist, de chafar i escopir sobre la creu en el rit d’iniciacio, de tindre conductes homosexuals, d’adorar a una espècie d’idol en cara de dimoni nomenat Baphomet, etc.

Quan els Templaris s'enteraren de les acusacions que s'havien cometit sobre ells, presentaren les seues queixes al Cap de l'Iglésia. El rei de França s'encarregà d'enviar cartes secretes a tots els alcaldes i senescals del districte on se donava l'orde d'armar-se i arrestar a tots els Templaris i conducïr-los a les fortalees corresponents.

La voluntat del rei es va vore complida el 13 d'octubre de 1307. També s'ha detingut a Jacques de Molay, l'últim gran mestre de l'Orde.

Els Templaris estaven debilitats per les tortures, els interrogatoris i el captiveri; tant es aixina que moltes d'ells apenes se sostenien en peu. Per eixo es comprensible que uns homens someses en tal estat confessaren quant volgueren els seus bochins, encara seent les seues declaracions falses. Els Cavallers Templaris foren torturats d'una forma tan brutal i desapiadada que dels 138 interrogats en Paris des del 19 d'octubre al 24 de novembre, 36 falliren durant en procés. Es diu que els Templaris se disponien a traure els seus bens de França quan les arrestaren. Si pogueren salvar algu tesor, ¿on estan en este moment amagats?

Finalment el 13 d'octubre foron encadenats front a la Sorbona on se llegiren públicament les seues acusacions. Ans de que Jacques de Molay fora cremat vi en la foguera, este llançà una "maldicio" al rei i al Papa que havien destruït el Temple i els prediu la seua mort ans d'un any, acontenyiment que es va complir en dit terme. En estos tràgics succesos quedà dissolta l'Orde dels Cavallers Templaris que sempre permaneixerà rodejada de fascinants misteris.

Vestimenta

La vestimenta dels Templaris era un mant blanc en la creu roja concedida pel Papa Eugeni III, que es reservava en exclusiva als Cavallers que feyen el vot perpetu. Els cavallers també havien de portar el cabe curt i la barba llarga i abundant; podien menjar carn tres vegades per semana, i guardar abstinència els demés.

Davall del mant i l'armadura, usaven camisa i calçonets que no podien llevar-se ni per a dormir. Ni en la seua persona ni en el cabell podien lluïr adorns d'or o plata, nomes si es tractava de almoines rebudes com tals.

Era menester del germà panyer cuidar que les robes que vestien els demés i el mateix no foren causa de censura per part dels maliciosos o envejosos. Aixina s'havia de dictaminar un tamany acort a la convivència per a cadascuna de les prendes que se'ls entregava als germans, tant les de guerra com les de pau. I estos havien de preocupar-se de ser responsables d'elles davant l'Orde i no podien donar ninguna d'eixes peces.

Per tant, la vestimenta d'un Cavaller estava formada per:

• Dos camises.
• Dos pars de calces de burel.
• Un saig.
• Dos calçons.
• Una capa.
• Una pelliça (prenda forrada de pell).
• Dos mants (uno per a l'hivern i un atre per a l'estiu).
• Un cinturó ample de cuiro.
• Dos bonets.
• Una túnica de manegues estretes.

En el camp militar, est estava compost per:

• Una cota de malles que cobria fins el cap deixant només el rostre descobert. Es portava baix la roba i estava constituïda per anelles d'acer molt juntes entre si. La cota de malles podia tindre mes de 200.000 anelles.

• Un par de calces de ferro en els seues gamberes o plaques metàliques que protegien les cames.

• Un elm o casc de ferro de forma cilindrica que tenia plaques d'acer reblats. Tenia forats en la part frontal per a poder vore i atres mes menuts en la part inferior per a facilitar la respiracio. El seu pes oscilava entre els 7 i els 10 quilógrams.

• Guantellets que eren guants de reixeta metàlica reforçats d'escates metàliques en l'envés de la ma i els dits.