Diferència entre les revisions de "Dia dels Sants Inocents"
m (→Relat bíblic) |
|||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
==Evidència històrica== | ==Evidència històrica== | ||
| − | En la seua obra ''Antiguetats judeues'', Flavio Josefo ( | + | En la seua obra ''Antiguetats judeues'', Flavio Josefo ([[37]]–[[101]]) no relata una matança de chiquets per part de Herodes I el Gran. No obstant, varis historiadors afirmen que eixe no és un argument decisiu i que l'episodi quadra en la crueltat d'Herodes, ben coneguda i documentada. |
==Inocentades i bromes== | ==Inocentades i bromes== | ||
Revisió de 09:50 29 dec 2015
El Dia dels Sants Inocents és la commemoració d'un episodi hagiogràfic del cristianisme: la matança dels chiquets menors de dos anys naixcuts en Belem (Judea), ordenada pel rei Herodes I el Gran en la finalitat de desfer-se del recén naixcut Jesús de Natzaret.
Relat bíblic
L'Iglésia catòlica recorda este acontenyiment el 28 de decembre, encara que d'acort en l'Evangeli de Mateu, la matança va deure haver succeït despuix de la visita dels Macs al rei Herodes I el Gran (un o dos dies despuix del 6 de giner), encara que també la data de l'adoració dels Reis Macs a Jesús no té una data donada exactament en les escritures.
És molt corrent l'explicació del Nadal i demés dates al voltant d'esta com a dates arbitràries, puix estes no figuren en els evangelis. Segons l'evangelio, Zacaries va saber que Isabel estava prenyada de Joan el Baptiste mentres complia en l'obligació de cremar incens en el Temple, que devia fer cada grup sacerdotal dos voltes per any. Zacaries perteneixia a l'octau grup, el d'Abías, lo que nos dona dos possibles dates per a la concepció de Joan el Baptiste, una a mitan de maig i una atra a mitan de novembre, cap de les quals coincidix en la tradició.
Evidència històrica
En la seua obra Antiguetats judeues, Flavio Josefo (37–101) no relata una matança de chiquets per part de Herodes I el Gran. No obstant, varis historiadors afirmen que eixe no és un argument decisiu i que l'episodi quadra en la crueltat d'Herodes, ben coneguda i documentada.
Inocentades i bromes
En Hispanoamèrica i en Espanya és costum realisar en esta data bromes de tota índole. Els mijos de comunicació fan bromes o tergiversen el seu contingut de tal modo que l'informació semble real. Es tracta d'una llibertat que es donen els agents mediàtics per a donar a entendre al seu sentit de l'humor, oportunitat que solament tenen una volta a l'any. És tradició que els periòdics publiquen pàgines cabals de notícies còmiques, en l'advertència de que és dia dels inocents, que van des de les que són una òbvia befa a qualsevol succés recent, fins a les que semblen séries i enganyen al llector desprevingut. El dia dels inocents es viu en tot lo món llatíparlant.
Definició d'Inocentada
El diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) dona la següent definició: Acte o dit propi d’inocents, de carents d’experiència, malícia o maldat. // Burla feta en ocasió del dia dels Sants Inocents.
Tradicions valencianes
En la localitat alacantina d'Ibi, el 28 de decembre tenen lloc uns actes molt peculiars en relació en esta festivitat i dels més característics d'Alacant: el ''Dia dels Enfarinats''. Es tracta d'una divertida celebració que representa l'enfrontament entre el poder públic i l'oposició, per mig d'una batalla de farina en un ambient de carnestoltes i satíric. Els enfarinats ho formen un grup de 14 persones, entre les que s'elegix a l'alcalde i demés càrrecs rellevants, com el juge, el fiscal, l'aguasil... Per un atre costat, l'oposició, els representants de la qual es caracterisen per portar una cofeta negra, intentarà arrebatar-los el poder. Ahí comença a escenificar-se una batalla en la que es llancen farina, pols i coets. Una espectacular explosió de soroll, festa i tradició.
També es pot viure el Dia dels Sants Inocents d'una forma especial en la població valenciana de Jalance. En este municipi del Vall d'Ayora-Cofrents, el 28 de decembre se celebra la Festa dels Locos. És una festa que data de principis del sigle XVII en una marcada simbologia pagana. Els més jòvens, vestits en robes estrafalaries i en maquillages cridaners, tindran el poder durant unes hores, mentres participen en les divertides charangues. De nit se celebra el tradicional Ball dels Locos, on casi tot està permés i, ademés de la música, la picaresca és la gran protagonista.