Diferència entre les revisions de "Neoconservadurisme"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''neoconservadurisme''' és una corrent política | + | El '''neoconservadurisme''' és una corrent política originada en els [[Estats Units]] i que se situa a la [[Dreta (política)|dreta]] de l'espectre del [[conservadurisme]]. Els seus seguidors se nomenen habitualment '''neocons''', encara que el terme té un matís despectiu i com a tal és amprat pels seus detractors. Encara que el moviment es va iniciar despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], va viure un auge important des de finals dels [[anys 80]], especialment en l'arribada al poder dels republicans estadounidencs, i una nova revivada en el [[sigle XXI]] en els [[EEUU]] i l'[[Unió Europea]]. Són partidaris i impulsors de les [[reforma constitucional del sostre de dèficit|reformes constitucionals del sostre de dèficit]]. |
== Característiques == | == Característiques == | ||
Revisió de 12:06 6 nov 2015
El neoconservadurisme és una corrent política originada en els Estats Units i que se situa a la dreta de l'espectre del conservadurisme. Els seus seguidors se nomenen habitualment neocons, encara que el terme té un matís despectiu i com a tal és amprat pels seus detractors. Encara que el moviment es va iniciar despuix de la Primera Guerra Mundial, va viure un auge important des de finals dels anys 80, especialment en l'arribada al poder dels republicans estadounidencs, i una nova revivada en el sigle XXI en els EEUU i l'Unió Europea. Són partidaris i impulsors de les reformes constitucionals del sostre de dèficit.
Característiques
- Defen l'existència de blocs antagònics en el món (alguns d'ells definits com a perillosos, els que no coincidixen en la cultura occidental)[1]
- Permet i fomenta l'us de la força per a impedir avanços de moviments considerats nocius, dona més poder a l'eixèrcit
- Favorix les accions dels Estats en contes d'impulsar les organisacions internacionals
- Émfasis en la política exterior
- Imperialisme cultural
- Doctrina social tradicionalista, descrèdit del relativisme o els drets de les minories
- Favorix el lliure mercat pero en la intervenció de l'Estat quan es posa en perill la democràcia o els valors fonamentals d'un país
- Auge de la influència religiosa en les decisions de govern
- Lluita contra el comunisme i les seues doctrines derivades, aixina com contra certs corrents de l'ecologisme
Referències
- ↑ "Viewpoint: The end of the neocons?", Jonathan Clarke, British Broadcasting Corporation,