Diferència entre les revisions de "Palau Moja"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Palau Moja- Edifici.JPG|thumb|Vista general de l'edifici]] | [[Archiu:Palau Moja- Edifici.JPG|thumb|Vista general de l'edifici]] | ||
| − | El '''Palau Moja''' és una [[casa]] senyorial d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]] que es troba | + | El '''Palau Moja''' és una [[casa]] senyorial d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]] que es troba en el carrer Portaferrissa núm. 1 de [[Barcelona]], cantonada en [[la Rambla]]. Fon feta construir en l'any [[1774]] pel marqués de [[Moja]] i la seua esposa Maria Lluïsa de Copons a l'endret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla medieval de la ciutat de Barcelona. L'arquitecte encarregat del proyecte fon [[Josep Mas i Dordal]], autor de l'[[iglésia de la Mercè]], de [[Sant Vicenç de Sarrià]] i del palau episcopal de Barcelona. Les obres varen durar 10 anys i finalment va ser inaugurat en [[1784]].<ref name="pc">poblesdecatalunya.cat, [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1896 Ficha del Palau Moja al web pobles de Catalunya]</ref> |
| − | + | Al morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons en l'any [[1865]], el [[Palau (arquitectura)|palau]] fon comprat pel comerciant d'esclaus i navier [[Antonio López y López]], primer marqués de Comillas, que s'hi va instalar en l'any [[1875]],<ref name="pc"/> i aquell any s'hi allojà el rei [[Alfons XII]] en la seua visita a Barcelona. | |
| − | Al Palau també hi va residir el poeta [[Jacint Verdaguer]],<ref name="pc"/> protegit del marqués de Comillas i capellà de la família. També hi ha fet estada visitants ilustres com [[Sant Joan Bosco]], [[Alfons XII]] o | + | Al Palau també hi va residir el poeta [[Jacint Verdaguer]],<ref name="pc"/> protegit del marqués de Comillas i capellà de la família. També hi ha fet estada visitants ilustres com [[Sant Joan Bosco]], [[Alfons XII]] o el rei [[Joan Carles I]], quan era príncep. |
Part dels seus jardins varen ser usats per a construir els [[almagasens SEPU]].<ref name="pc"/> | Part dels seus jardins varen ser usats per a construir els [[almagasens SEPU]].<ref name="pc"/> | ||
Revisió de 19:47 10 oct 2015
El Palau Moja és una casa senyorial d'estil neoclàssic que es troba en el carrer Portaferrissa núm. 1 de Barcelona, cantonada en la Rambla. Fon feta construir en l'any 1774 pel marqués de Moja i la seua esposa Maria Lluïsa de Copons a l'endret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla medieval de la ciutat de Barcelona. L'arquitecte encarregat del proyecte fon Josep Mas i Dordal, autor de l'iglésia de la Mercè, de Sant Vicenç de Sarrià i del palau episcopal de Barcelona. Les obres varen durar 10 anys i finalment va ser inaugurat en 1784.[1]
Al morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons en l'any 1865, el palau fon comprat pel comerciant d'esclaus i navier Antonio López y López, primer marqués de Comillas, que s'hi va instalar en l'any 1875,[1] i aquell any s'hi allojà el rei Alfons XII en la seua visita a Barcelona.
Al Palau també hi va residir el poeta Jacint Verdaguer,[1] protegit del marqués de Comillas i capellà de la família. També hi ha fet estada visitants ilustres com Sant Joan Bosco, Alfons XII o el rei Joan Carles I, quan era príncep.
Part dels seus jardins varen ser usats per a construir els almagasens SEPU.[1]
Actualment és la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya[2] i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del més de decembre de 2010 se nomena Sala Max Cahner en honor del primer Conseller de Cultura de l'etapa Pujol.[3]
Vínculs externs
- Museu d'Història de Catalunya: Palau Moja
- Direcció General del Patrimoni Cultural, ubicada al Palau Moja
- Sala d'Exposicions Max Cahner, al Palau Moja
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 poblesdecatalunya.cat, Ficha del Palau Moja al web pobles de Catalunya
- ↑ Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural
- ↑ Cultura21, La Generalitat ret homenage a l’exconseller de Cultura Max Cahner