124 431
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 13:
Llínea 13: − + − + + Llínea 20:
Llínea 21: − +
sense resum d'edició
=== Inicis i precursors: Sigles XIV i XV ===
=== Inicis i precursors: Sigles XIV i XV ===
El malestar a causa del [[Cisma d'Occident]] ([[1378]]-[[1416]]) les guerres entre enfervorides entre príncips, els alçaments dels llauradors, i la preocupació per la corrupció generalisada a l'Iglésia foren alguns dels precursors del procés. Un nou moviment nomenat [[nacionalisme]] també començava a posar en dubte el relativament internacionalista món [[Edat mija|migeval]]. S’iniciaren una serie de noves perspectives, la primera de les quals vingué de [[John Wycliffe]] de l’[[Universitat d'Oxford]] i despuix de [[Jan Hus]] a l'[[Universitat de Praga]].
El malestar a causa del [[Cisma d'Occident]] ([[1378]]-[[1416]]) les guerres entre enfervorides entre príncips, els alçaments dels llauradors, i la preocupació per la corrupció generalisada a l'Iglésia foren alguns dels precursors del procés. Un nou moviment nomenat [[nacionalisme]] també començava a posar en dubte el relativament internacionalista món [[Edat mija|migeval]]. S’iniciaren una serie de noves perspectives, la primera de les quals vingué de [[John Wycliffe]] de l’[[Universitat d'Oxford]] i despuix de [[Jan Hus]] en l'[[Universitat de Praga]].
L'Església Catòlica va concloure oficialment este debat en el Consell de Constança ([[1414]]-[[1417]]). El cónclau condenà a Jan Hus, que fon eixecutat per la crema a pesar de la promesa d'un salvoconducte. Wycliffe fon també pòstumament cremat com a herege.
L'Iglésia Catòlica va concloure oficialment este debat en el Consell de Constança ([[1414]]-[[1417]]). El cónclau condenà a Jan Hus, que fon eixecutat per la crema a pesar de la promesa d'un salvoconducte. Wycliffe fon també pòstumament cremat com a herege.
El Consell de Constança va confirmar i va reforçar la tradicional concepció medieval de l'Iglésia i l'Imperi. No es va referir a les tensions nacionals i teològiques que s'havien suscitat durant el sigle anterior. El Consell no va poder evitar el cisma i les [[Guerres Husites]] en [[Bohèmia]].
El Consell de Constança va confirmar i va reforçar la tradicional concepció medieval de l'Iglésia i l'Imperi. No es va referir a les tensions nacionals i teològiques que s'havien suscitat durant el sigle anterior. El Consell no va poder evitar el cisma i les [[Guerres Husites]] en [[Bohèmia]].
Les reformes històriques a sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Després de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa medieval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[sigle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.
Les reformes històriques a sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Després de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa medieval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[sigle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.
Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o fins i tot en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que van contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'església.
Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o fins i tot en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que van contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'iglésia.
El resultat de la [[Pesta Negra]] va encorajar a portar a terme una reorganisació radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del [[sigle XIV]] i principis del [[sigle XV|XV]], i la consegüent escassea de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.
El resultat de la [[Pesta Negra]] va encorajar a portar a terme una reorganisació radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del [[sigle XIV]] i principis del [[sigle XV|XV]], i la consegüent escassea de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.