Canvis

[[Archiu:ReformantionWindowSMLC.jpg|200px|thumb|La ''vidriera de la Reforma'' en una església [[Luteranisme|luterana]] en [[Carolina del Sur]] mostra escenes claus de la Reforma Protestant.]]

[[Archiu:ReformantionWindowSMLC.jpg|200px|thumb|La ''vidriera de la Reforma'' en una iglésia [[Luteranisme|luterana]] en [[Carolina del Sur]] mostra escenes claus de la Reforma Protestant.]]

La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].  

La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].  

El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'església, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].  

El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].  

Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Església de Tots Sants<ref>{{ref-llibre |cognom=Kuiper |nom=B. K. |títol=The Church in History |url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false |editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing |data=1988 |pàgines=p.165 |isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Església i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].  

Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Església de Tots Sants<ref>{{ref-llibre |cognom=Kuiper |nom=B. K. |títol=The Church in History |url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false |editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing |data=1988 |pàgines=p.165 |isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Església i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].