Diferència entre les revisions de "Iglésia de Santa Eulària de Palma"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Santa Eulàlia de Palma.JPG|190px|right]] | [[Archiu:Santa Eulàlia de Palma.JPG|190px|right]] | ||
| − | L''''iglésia de Santa Eulària''' és un [[ | + | L''''iglésia de Santa Eulària''' és un [[iglésia (edifici)|iglésia ]] de cult [[Iglésia Catòlica Romana|catòlic romà]] baix l'advocació d'Eulàlia de Barcelona en la ciutat de [[Palma]], en [[Mallorca]]. Està en la plaça de Santa Eulàlia, núm. 2, de [[Palma]], en l'illa de [[Mallorca]]. Va ser una de les primeres iglésies de [[Mallorca]] despuix de la conquesta catalana. Es va construir sobre una [[mesquita]] musulmana. És un temple cristià gòtic molt consistent. En l'any [[1236]] ya figurava en el [[pavorde de Tarragona]] com a parròquia. |
== Història == | == Història == | ||
Este temple és de rellevància històrica dins del [[Regne de Mallorca]], ya que en ella, va ser coronat com a rei de Mallorca, [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]] (fill del rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], soberà de la [[Corona d'Aragó]]) el [[12 de setembre]] de [[1276]], jurant els privilegis i el tractat de franquea del [[Regne de Mallorca]]. | Este temple és de rellevància històrica dins del [[Regne de Mallorca]], ya que en ella, va ser coronat com a rei de Mallorca, [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]] (fill del rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], soberà de la [[Corona d'Aragó]]) el [[12 de setembre]] de [[1276]], jurant els privilegis i el tractat de franquea del [[Regne de Mallorca]]. | ||
| − | En el [[ | + | En el [[sigle XIII]] s'hi feren importants actes institucionals, com el [[jurament dels privilegis i franquees]] del [[Regne de Mallorca]] davant el [[Gran General Consell]] per part del futur rei [[Jaume el Just]] ([[1256]]). En l'any [[1414]] s'acabà la [[capella de Santa Llúcia]], i fins a l'any [[1570]] no es conclogué la coberta. |
== Edifici == | == Edifici == | ||
[[Archiu:IglesiaPalma3-rafax.JPG|thumb|left|Portada]] | [[Archiu:IglesiaPalma3-rafax.JPG|thumb|left|Portada]] | ||
| − | L' | + | L'iglésia consta de tres [[nau (arquitectura)|naus]], sent la central la més alta, en dos portes d'accés. El [[campanar]], que data del [[sigle XIX]], és de gran altitut i el seu capitell és puntagut. |
En l'exterior, unes terrasses envolen el temple i mostren [[gàrgola|gàrgoles]] en imàgens com dracs, harpies, basiliscs, etc. representatius del bestiari de l'[[Edat Mija]]. Exteriorment destaca la gradació d'altura produïda per les tres naus. Entre la nau central i la lateral existixen els [[contraforts]], [[arcbotants]], i [[gàrgoles]] que envolen l'edifici. | En l'exterior, unes terrasses envolen el temple i mostren [[gàrgola|gàrgoles]] en imàgens com dracs, harpies, basiliscs, etc. representatius del bestiari de l'[[Edat Mija]]. Exteriorment destaca la gradació d'altura produïda per les tres naus. Entre la nau central i la lateral existixen els [[contraforts]], [[arcbotants]], i [[gàrgoles]] que envolen l'edifici. | ||
| − | A finals de l'any [[2010]] acabaren les obres de restauració de la frontera. En els portals laterals hi ha arquivoltes ogivals sobre brancals de columnes fines. Els tímpans tenen diverses pintures: l'oriental sobre el tema de l'Anunciació ([[carrer del Sant Crist]]) i l'occidental sobre el de l'Epifania ([[carrer de Santa Eulàlia]]). La frontera principal és d'[[estil neogòtic]] de finals del | + | A finals de l'any [[2010]] acabaren les obres de restauració de la frontera. En els portals laterals hi ha arquivoltes ogivals sobre brancals de columnes fines. Els tímpans tenen diverses pintures: l'oriental sobre el tema de l'Anunciació ([[carrer del Sant Crist]]) i l'occidental sobre el de l'Epifania ([[carrer de Santa Eulàlia]]). La frontera principal és d'[[estil neogòtic]] de finals del sigle XIX i principis del [[Sigle XX|XX]]. El portal té uns arcs apuntats i hi ha un rosetó que prove de la frontera antiga. Al frontis hi ha un campanar. |
En l'interior, destaca l'[[altar major]] que és d'estil barroc, i és obra del frare dominic [[Albert de Burgunyó]], aixina com les set capelles en la [[girola]]: la del Sant Crist de la Conquesta, de Santa Catalina, de Sant Lluís i la de la Pietat de Crist. | En l'interior, destaca l'[[altar major]] que és d'estil barroc, i és obra del frare dominic [[Albert de Burgunyó]], aixina com les set capelles en la [[girola]]: la del Sant Crist de la Conquesta, de Santa Catalina, de Sant Lluís i la de la Pietat de Crist. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
La planta del temple és de tres naus. La Seu fa 67 metros de llargària per 27 metros d'amplària, i es dividix en sis presbiteris, és de volta de nervadura. Vora les naus laterals, i dispostes contra el contraforts estan les capelles. La coberta de la nau és de volta de creueria sostinguda per díhuit columnes octogonals en moradures. El retaule major és barroc. Són remarcables les pintures gòtiques. | La planta del temple és de tres naus. La Seu fa 67 metros de llargària per 27 metros d'amplària, i es dividix en sis presbiteris, és de volta de nervadura. Vora les naus laterals, i dispostes contra el contraforts estan les capelles. La coberta de la nau és de volta de creueria sostinguda per díhuit columnes octogonals en moradures. El retaule major és barroc. Són remarcables les pintures gòtiques. | ||
| − | A mijans de l'any [[2011]] s'hi acabaren les reformes de la frontera de l' | + | A mijans de l'any [[2011]] s'hi acabaren les reformes de la frontera de l'iglésia que estava en defectes despuix d'una forta tempesta. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 08:26 18 set 2015
L'iglésia de Santa Eulària és un iglésia de cult catòlic romà baix l'advocació d'Eulàlia de Barcelona en la ciutat de Palma, en Mallorca. Està en la plaça de Santa Eulàlia, núm. 2, de Palma, en l'illa de Mallorca. Va ser una de les primeres iglésies de Mallorca despuix de la conquesta catalana. Es va construir sobre una mesquita musulmana. És un temple cristià gòtic molt consistent. En l'any 1236 ya figurava en el pavorde de Tarragona com a parròquia.
Història
Este temple és de rellevància històrica dins del Regne de Mallorca, ya que en ella, va ser coronat com a rei de Mallorca, Jaume II (fill del rei Jaume I, soberà de la Corona d'Aragó) el 12 de setembre de 1276, jurant els privilegis i el tractat de franquea del Regne de Mallorca.
En el sigle XIII s'hi feren importants actes institucionals, com el jurament dels privilegis i franquees del Regne de Mallorca davant el Gran General Consell per part del futur rei Jaume el Just (1256). En l'any 1414 s'acabà la capella de Santa Llúcia, i fins a l'any 1570 no es conclogué la coberta.
Edifici
L'iglésia consta de tres naus, sent la central la més alta, en dos portes d'accés. El campanar, que data del sigle XIX, és de gran altitut i el seu capitell és puntagut.
En l'exterior, unes terrasses envolen el temple i mostren gàrgoles en imàgens com dracs, harpies, basiliscs, etc. representatius del bestiari de l'Edat Mija. Exteriorment destaca la gradació d'altura produïda per les tres naus. Entre la nau central i la lateral existixen els contraforts, arcbotants, i gàrgoles que envolen l'edifici.
A finals de l'any 2010 acabaren les obres de restauració de la frontera. En els portals laterals hi ha arquivoltes ogivals sobre brancals de columnes fines. Els tímpans tenen diverses pintures: l'oriental sobre el tema de l'Anunciació (carrer del Sant Crist) i l'occidental sobre el de l'Epifania (carrer de Santa Eulàlia). La frontera principal és d'estil neogòtic de finals del sigle XIX i principis del XX. El portal té uns arcs apuntats i hi ha un rosetó que prove de la frontera antiga. Al frontis hi ha un campanar.
En l'interior, destaca l'altar major que és d'estil barroc, i és obra del frare dominic Albert de Burgunyó, aixina com les set capelles en la girola: la del Sant Crist de la Conquesta, de Santa Catalina, de Sant Lluís i la de la Pietat de Crist.
La planta del temple és de tres naus. La Seu fa 67 metros de llargària per 27 metros d'amplària, i es dividix en sis presbiteris, és de volta de nervadura. Vora les naus laterals, i dispostes contra el contraforts estan les capelles. La coberta de la nau és de volta de creueria sostinguda per díhuit columnes octogonals en moradures. El retaule major és barroc. Són remarcables les pintures gòtiques.
A mijans de l'any 2011 s'hi acabaren les reformes de la frontera de l'iglésia que estava en defectes despuix d'una forta tempesta.
Vore també
Bibliografia
- Valero, Gaspar (1993). Itineraris pel centre històric de Palma. Palma, Ajuntament de Palma. ISBN 84-87159-49-4