Diferència entre les revisions de "Francisco Pérez Bayer"
m |
|||
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Bibliotecari major des de [[1783]] i Ministre del Consell de Castella, ademés de Catedràtic de Llengües Orientals de Valéncia ([[1745]]) i individu de l'Acadèmia de l´Història de [[Madrit]] i de les Acadèmies de Ciències de Gotinga i d'Arts de Sant Petersburgo. | Bibliotecari major des de [[1783]] i Ministre del Consell de Castella, ademés de Catedràtic de Llengües Orientals de Valéncia ([[1745]]) i individu de l'Acadèmia de l´Història de [[Madrit]] i de les Acadèmies de Ciències de Gotinga i d'Arts de Sant Petersburgo. | ||
+ | |||
+ | Posseïa el nostre polígraf una còpia íntegra de les dos últimes pàgines de la traducció valenciana de la Bíblia, que va reproduir en les notes a la Bibliotheca Vetus (T. II, pàg. 214). | ||
+ | |||
+ | En la Biblioteca Vaticana descobrix en un còdex que va pertenèixer a la reina Cristina de Suècia diferents escrits de [[Sant Pere Pasqual]], per lo que pot atribuir al nostre insigne [[mossàrap]] aquell llibre compost de tres tractats, el 'Gamaliel', que tant interessaria als llectors dels primers llibres d'estampa, els incunables. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] |
Revisió de 10:34 29 ago 2015
Francesc Pérez Bayer (Valéncia, 1711-1794). Filòlec, numismàtic i juriste. Catedràtic d´hebreu en Valéncia i Salamanca. Canonge de les catedrals de Barcelona, Santa Iglésia Primada de Toledo i Valéncia, va ser també preceptor dels infants reals. Fon Director de la Biblioteca Real (ara, Biblioteca Nacional).
És un dels millors eixemples de l´Ilustració de l'Espanya de finals del sigle XVIII.
Bibliotecari major des de 1783 i Ministre del Consell de Castella, ademés de Catedràtic de Llengües Orientals de Valéncia (1745) i individu de l'Acadèmia de l´Història de Madrit i de les Acadèmies de Ciències de Gotinga i d'Arts de Sant Petersburgo.
Posseïa el nostre polígraf una còpia íntegra de les dos últimes pàgines de la traducció valenciana de la Bíblia, que va reproduir en les notes a la Bibliotheca Vetus (T. II, pàg. 214).
En la Biblioteca Vaticana descobrix en un còdex que va pertenèixer a la reina Cristina de Suècia diferents escrits de Sant Pere Pasqual, per lo que pot atribuir al nostre insigne mossàrap aquell llibre compost de tres tractats, el 'Gamaliel', que tant interessaria als llectors dels primers llibres d'estampa, els incunables.