Diferència entre les revisions de "Landnámabók"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''''Landnámabók''''' ("Llibre de l'Assentament", "Llibre de l'Establiment" o ''Llibre de la Colonisació'', a sovint designat abreujadament en la forma '''''Landnáma''''') o '''''liber de occupatione Islandiae''''' (com s'intitula la versió llatina corresponent) és un manuscrit [[Islàndia|islandés]] medieval que descriu detalladament l'[[assentament d'Islàndia|assentament]] o establiment ("landám") a [[Islàndia]] d'uns 400 colons, bàsicament [[noruec|noruecs]] entre els anys [[870]] i [[930]] dCr. La versió original de la ''Landnámabók'' no s'ha conservat. Fon compilada possiblement en algun moment de la segona mitat del [[segle XI]] i se supon que el compilador fon el famós [[Ari Thorgilsson|Ari Þorgilsson]] inn fróði (1068–1148) o, si més no, que ell va participar decisivament en la seua redacció.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-9047051/Landnamabok Enciclopèdia Britànica Online]</ref> | '''''Landnámabók''''' ("Llibre de l'Assentament", "Llibre de l'Establiment" o ''Llibre de la Colonisació'', a sovint designat abreujadament en la forma '''''Landnáma''''') o '''''liber de occupatione Islandiae''''' (com s'intitula la versió llatina corresponent) és un manuscrit [[Islàndia|islandés]] medieval que descriu detalladament l'[[assentament d'Islàndia|assentament]] o establiment ("landám") a [[Islàndia]] d'uns 400 colons, bàsicament [[noruec|noruecs]] entre els anys [[870]] i [[930]] dCr. La versió original de la ''Landnámabók'' no s'ha conservat. Fon compilada possiblement en algun moment de la segona mitat del [[segle XI]] i se supon que el compilador fon el famós [[Ari Thorgilsson|Ari Þorgilsson]] inn fróði (1068–1148) o, si més no, que ell va participar decisivament en la seua redacció.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-9047051/Landnamabok Enciclopèdia Britànica Online]</ref> | ||
| − | Comença en l'establiment de l'[[Ingólfur Arnarson]] en [[Reikiavik]] i les seues reclamacions de la terra cap al [[nort]], [[oest]], [[est]] i [[sur]]. Després passa a descriure els descendents dels colons originals i narra els fets més destacats en l'història de les seues famílies durant el | + | Comença en l'establiment de l'[[Ingólfur Arnarson]] en [[Reikiavik]] i les seues reclamacions de la terra cap al [[nort]], [[oest]], [[est]] i [[sur]]. Després passa a descriure els descendents dels colons originals i narra els fets més destacats en l'història de les seues famílies durant el [[sigle XI]]. S'hi descriuen més de 3.000 persones i 1.400 assentaments o establiments diferents. La ''Landnámabók'' enumera 435 persones com a colons originals, la majoria dels quals varen establir-se al nort-est i suroest de l'[[illa]]. |
La ''Landnámabók'' continua essent actualment una font de valor inestimable<ref>{{citar web | La ''Landnámabók'' continua essent actualment una font de valor inestimable<ref>{{citar web | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
* ''[[Hauksbók]]'', còpia deguda al Haukr Erlendsson -que dona nom al manuscrit o "Llibre d'en Haukr"-. El text depén bàsicament del de la versió oferta per l'''Sturlubók''. El Haukr Erlendsson va copiar el llibre vers l'any [[1299]]. Només se'n conserven 18 fulls del manuscrit original, encara que n'hi ha una còpia sancera en paper deguda a Jón Erlendsson, del segle XVII. N'hi ha també una versió, ya perduda, de l'Styrmir Kárason. | * ''[[Hauksbók]]'', còpia deguda al Haukr Erlendsson -que dona nom al manuscrit o "Llibre d'en Haukr"-. El text depén bàsicament del de la versió oferta per l'''Sturlubók''. El Haukr Erlendsson va copiar el llibre vers l'any [[1299]]. Només se'n conserven 18 fulls del manuscrit original, encara que n'hi ha una còpia sancera en paper deguda a Jón Erlendsson, del segle XVII. N'hi ha també una versió, ya perduda, de l'Styrmir Kárason. | ||
* ''Melabók'', de l'[[Snorri Markússon]] (feta vers el [[1272]]), lǫgmaðr de [[Melar]] (d'on el nom del manuscrit), en la [[Borgarfjarðarsýsla]]. | * ''Melabók'', de l'[[Snorri Markússon]] (feta vers el [[1272]]), lǫgmaðr de [[Melar]] (d'on el nom del manuscrit), en la [[Borgarfjarðarsýsla]]. | ||
| − | * ''Skarðsárbók'', còpia en paper de la primera mitat del | + | * ''Skarðsárbók'', còpia en paper de la primera mitat del [[sigle XVII]] feta per [[Björn Jónsson]] en Skarðsá, d'on el nom del manuscrit. |
| − | * ''Þórðarbók'', també còpia en paper del | + | * ''Þórðarbók'', també còpia en paper del sigle XVII feta per [[Þórður Jónsson]] prebost del [[Hítardalur]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 17:15 22 ago 2015
Landnámabók ("Llibre de l'Assentament", "Llibre de l'Establiment" o Llibre de la Colonisació, a sovint designat abreujadament en la forma Landnáma) o liber de occupatione Islandiae (com s'intitula la versió llatina corresponent) és un manuscrit islandés medieval que descriu detalladament l'assentament o establiment ("landám") a Islàndia d'uns 400 colons, bàsicament noruecs entre els anys 870 i 930 dCr. La versió original de la Landnámabók no s'ha conservat. Fon compilada possiblement en algun moment de la segona mitat del segle XI i se supon que el compilador fon el famós Ari Þorgilsson inn fróði (1068–1148) o, si més no, que ell va participar decisivament en la seua redacció.[1]
Comença en l'establiment de l'Ingólfur Arnarson en Reikiavik i les seues reclamacions de la terra cap al nort, oest, est i sur. Després passa a descriure els descendents dels colons originals i narra els fets més destacats en l'història de les seues famílies durant el sigle XI. S'hi descriuen més de 3.000 persones i 1.400 assentaments o establiments diferents. La Landnámabók enumera 435 persones com a colons originals, la majoria dels quals varen establir-se al nort-est i suroest de l'illa.
La Landnámabók continua essent actualment una font de valor inestimable[2] per al coneiximent de l'història i la genealogia de la població islandesa. Actualment se'n conserven cinc versions medievals:
- Sturlubók, de la Sturla Þórðarson. El manuscrit medieval, en pergamí, es va cremar durant el gran incendi de Copenhaguen de 1728. Es conserva gràcies a una còpia en paper que va fer en Jón Erlendsson en el segle XVII.
- Hauksbók, còpia deguda al Haukr Erlendsson -que dona nom al manuscrit o "Llibre d'en Haukr"-. El text depén bàsicament del de la versió oferta per l'Sturlubók. El Haukr Erlendsson va copiar el llibre vers l'any 1299. Només se'n conserven 18 fulls del manuscrit original, encara que n'hi ha una còpia sancera en paper deguda a Jón Erlendsson, del segle XVII. N'hi ha també una versió, ya perduda, de l'Styrmir Kárason.
- Melabók, de l'Snorri Markússon (feta vers el 1272), lǫgmaðr de Melar (d'on el nom del manuscrit), en la Borgarfjarðarsýsla.
- Skarðsárbók, còpia en paper de la primera mitat del sigle XVII feta per Björn Jónsson en Skarðsá, d'on el nom del manuscrit.
- Þórðarbók, també còpia en paper del sigle XVII feta per Þórður Jónsson prebost del Hítardalur.
Referències
- ↑ Enciclopèdia Britànica Online
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. Visindavefur.hi.is (ed.): .
Vínculs externs
- Publicació Online del Landnámabók (islandés)
- Edició de la Melabók (islandés)
- Edició del Guðni Jónsson (islandés)
- Liber Originum Islandiae - versione latina, lectionibus variantibus, et rerum, personarum, locorum, necnon vocum rarissimarum, indicibus illustratus. Hafniae: typis Augusti Friderici Steinii, 1774 Plantilla:La
- Landnámabók traduïda a l'anglès per Aaron Myer (anglés)
- The Book of the Settlement of Iceland, translated from the original icelandic of Ari the Learned, by Rev. T. Ellwood. 1898 (anglés)
- The Book of the Settlement of Iceland, translated from the original icelandic of Ari the Learned, by Rev. T. Ellwood. 1898 Visualització tradicional (anglés)
- Landnámabók transcrit a l'anglès per Aaron Myer (anglés)
- Pàgina oficial de la Fundació Árni Magnússon, on es troba guardat el manuscrit medieval (islandés)