Diferència entre les revisions de "Pinyin"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''pinyin''', o més formalment el '''hanyu pinyin''' (chinenc tradicional: 漢語拼音, chinenc simplificat: 汉语拼音, pinyin: ''Hànyǔ Pīny...».) |
m |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''pinyin''', o més formalment el '''hanyu pinyin''' ([[chinenc tradicional]]: 漢語拼音, [[chinenc simplificat]]: 汉语拼音, pinyin: ''Hànyǔ Pīnyīn'') és un sistema de [[romanisació]] de l'idioma [[mandarí]] que utilisa l'[[alfabet llatí]]. ''Hanyu'' es referix a la llengua mandarina (lliteralment "llengua dels [[Han (ètnia)|Han]]"), i ''pinyin'' vol dir "lletrejar sons". D'atres sistemes de transcripció fonètica de mandarí també es diuen pinyin, per eixemple el [[Tongyong pinyin]], el sistema oficial de la [[República de China]] entre | + | El '''pinyin''', o més formalment el '''hanyu pinyin''' ([[chinenc tradicional]]: 漢語拼音, [[chinenc simplificat]]: 汉语拼音, pinyin: ''Hànyǔ Pīnyīn'') és un sistema de [[romanisació]] de l'idioma [[mandarí]] que utilisa l'[[alfabet llatí]]. ''Hanyu'' es referix a la llengua mandarina (lliteralment "llengua dels [[Han (ètnia)|Han]]"), i ''pinyin'' vol dir "lletrejar sons". D'atres sistemes de transcripció fonètica de mandarí també es diuen pinyin, per eixemple el [[Tongyong pinyin]], el sistema oficial de la [[República de China]] entre l'any [[2002]] i el [[2008]], i el sistema [[Wade-Giles]], nomenat ''Wēituǒmǎ Pīnyīn'' en mandarí. |
El pinyin s'usa com a sistema oficial de romanisació en la [[China continental]] i [[Taiwan]], i arreu del món per a ensenyar el mandarí com a [[segona llengua]]. També s'usa per a escriure noms chinencs en publicacions en escritura romana, i en alguns sistemes informàtics per a teclejar caràcters chinencs. | El pinyin s'usa com a sistema oficial de romanisació en la [[China continental]] i [[Taiwan]], i arreu del món per a ensenyar el mandarí com a [[segona llengua]]. També s'usa per a escriure noms chinencs en publicacions en escritura romana, i en alguns sistemes informàtics per a teclejar caràcters chinencs. | ||
| − | D'una banda, l'escritura chinenca es basa en caràcters, els quals no han variat molt els últims 2000 anys. D'atra banda, el chinenc, més que una llengua, és una família de llengües, en una gran variació de pronunciacions. Durant el | + | D'una banda, l'escritura chinenca es basa en caràcters, els quals no han variat molt els últims 2000 anys. D'atra banda, el chinenc, més que una llengua, és una família de llengües, en una gran variació de pronunciacions. Durant el [[sigle XX]] es varen impulsar diferents métodos per a homogeneisar les diferents pronunciacions. Un d'ells és la transcripció fonètica en pinyin, que es basa en l'idioma putonghua o mandarí (chinenc tradicional: 普通話, chinenc simplificat: 普通话, pinyin: pǔtōnghuà) i en la variant dialectal de [[Pekin]]. |
| − | El sistema pinyin va ser desenrollat per un comité de la [[República Popular de China]] i va ser aprovat | + | El sistema pinyin va ser desenrollat per un comité de la [[República Popular de China]] i va ser aprovat en l'any [[1958]]. L'[[Organisació Internacional per a l'Estandardisació]] (ISO) lo va escollir com a romanisació estàndart en [[1982]], i el govern de [[Taiwan]] va canviar el seu sistema de romanisació oficial al pinyin en l'any [[2009]]. A causa que el pinyin va ser desenrollat fa relativament poc temps, encara es veuen a sovint paraules i noms romanisats en el sistema Wade-Giles en llengües europees. |
| − | + | Atres transcripcions fonètiques per al chinenc són: | |
* el sistema [[Wade-Giles]], obsolet pero encara usat en alguns préstams com, per eixemple, [[dao]] i [[I Ching]] | * el sistema [[Wade-Giles]], obsolet pero encara usat en alguns préstams com, per eixemple, [[dao]] i [[I Ching]] | ||
| − | * el sistema [[Tongyong pinyin]], molt semblant al sistema hanyu pinyin, que va ser el sistema oficial de Taiwan entre | + | * el sistema [[Tongyong pinyin]], molt semblant al sistema hanyu pinyin, que va ser el sistema oficial de Taiwan entre l'any [[2002]] i el [[2008]]. |
| − | * el sistema [[Gwoyeu romatzyh]], el qual, únicament entre sistemes de transcripció del | + | * el sistema [[Gwoyeu romatzyh]], el qual, únicament entre sistemes de transcripció del chinenc, fa servir canvis de lletres per a indicar el [[to (llingüística)|to]] d'una sílaba i no signes diacrítics (com el pinyin) o números (com el Wade-Giles) |
| − | * [[bopomofo]] (ㄅㄆㄇㄈ), utilisat | + | * [[bopomofo]] (ㄅㄆㄇㄈ), utilisat en [[Taiwan]] |
| − | Encara que el sistema pinyin ignora completament l'[[Alfabet fonètic internacional]], ha resultat ser molt efectiu. Hui dia, en ciutats com [[ | + | Encara que el sistema pinyin ignora completament l'[[Alfabet fonètic internacional]], ha resultat ser molt efectiu. Hui dia, en ciutats com [[Pekin]] o [[Xangai]] es poden trobar texts escrits en pinyin en molts llocs públics, al costat del chinenc, per a facilitar la llectura als estrangers. El pinyin també s'utilisa per a introduir els caràcters chinencs en els [[ordenador]]s en teclats occidentals, per mig d'un sistema de substitució automàtica. |
== Pinyin en Unicode == | == Pinyin en Unicode == | ||
Última revisió del 20:54 26 jul 2015
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (chinenc tradicional: 漢語拼音, chinenc simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanisació de l'idioma mandarí que utilisa l'alfabet llatí. Hanyu es referix a la llengua mandarina (lliteralment "llengua dels Han"), i pinyin vol dir "lletrejar sons". D'atres sistemes de transcripció fonètica de mandarí també es diuen pinyin, per eixemple el Tongyong pinyin, el sistema oficial de la República de China entre l'any 2002 i el 2008, i el sistema Wade-Giles, nomenat Wēituǒmǎ Pīnyīn en mandarí.
El pinyin s'usa com a sistema oficial de romanisació en la China continental i Taiwan, i arreu del món per a ensenyar el mandarí com a segona llengua. També s'usa per a escriure noms chinencs en publicacions en escritura romana, i en alguns sistemes informàtics per a teclejar caràcters chinencs.
D'una banda, l'escritura chinenca es basa en caràcters, els quals no han variat molt els últims 2000 anys. D'atra banda, el chinenc, més que una llengua, és una família de llengües, en una gran variació de pronunciacions. Durant el sigle XX es varen impulsar diferents métodos per a homogeneisar les diferents pronunciacions. Un d'ells és la transcripció fonètica en pinyin, que es basa en l'idioma putonghua o mandarí (chinenc tradicional: 普通話, chinenc simplificat: 普通话, pinyin: pǔtōnghuà) i en la variant dialectal de Pekin.
El sistema pinyin va ser desenrollat per un comité de la República Popular de China i va ser aprovat en l'any 1958. L'Organisació Internacional per a l'Estandardisació (ISO) lo va escollir com a romanisació estàndart en 1982, i el govern de Taiwan va canviar el seu sistema de romanisació oficial al pinyin en l'any 2009. A causa que el pinyin va ser desenrollat fa relativament poc temps, encara es veuen a sovint paraules i noms romanisats en el sistema Wade-Giles en llengües europees.
Atres transcripcions fonètiques per al chinenc són:
- el sistema Wade-Giles, obsolet pero encara usat en alguns préstams com, per eixemple, dao i I Ching
- el sistema Tongyong pinyin, molt semblant al sistema hanyu pinyin, que va ser el sistema oficial de Taiwan entre l'any 2002 i el 2008.
- el sistema Gwoyeu romatzyh, el qual, únicament entre sistemes de transcripció del chinenc, fa servir canvis de lletres per a indicar el to d'una sílaba i no signes diacrítics (com el pinyin) o números (com el Wade-Giles)
- bopomofo (ㄅㄆㄇㄈ), utilisat en Taiwan
Encara que el sistema pinyin ignora completament l'Alfabet fonètic internacional, ha resultat ser molt efectiu. Hui dia, en ciutats com Pekin o Xangai es poden trobar texts escrits en pinyin en molts llocs públics, al costat del chinenc, per a facilitar la llectura als estrangers. El pinyin també s'utilisa per a introduir els caràcters chinencs en els ordenadors en teclats occidentals, per mig d'un sistema de substitució automàtica.
Pinyin en Unicode[editar | editar còdic]
Esta taula mostra l'equivalència Unicode dels caràcters accentuats que fa anar el Pinyin. El pinyin fa servir quatre signes diacrítics per a indicar el to de les paraules: el màcron per al primer to, l'accent tancat per al segon, l'anticircumflex (o el "caron" o "hàchec") per al tercer, i l'accent obert per al quart. En paraules compostes hi pot haver sílabes sense to, o be en el "to neutral", i en pinyin s'indiquen tons neutrals per l'omissió de signe diacrític.
| To neutre |
Primer to | Segon to | Tercer to | Quart to |
|---|---|---|---|---|
| a | ā = ā | á = á | ǎ = ǎ | à = à |
| e | ē = ē | é = é | ě = ě | è = è |
| i | ī = ī | í = í | ǐ = ǐ | ì = ì |
| o | ō = ō | ó = ó | ǒ = ǒ | ò = ò |
| u | ū = ū | ú = ú | ǔ = ǔ | ù = ù |
| ü | ǖ = ǖ | ǘ = ǘ | ǚ = ǚ | ǜ = ǜ |