Diferència entre les revisions de "Hispània visigoda"
m (Text reemplaça - 'així' a 'aixina') |
|||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
{{VT|Invasions germàniques en la Península Ibèrica|Regne visigot de Tolosa}} | {{VT|Invasions germàniques en la Península Ibèrica|Regne visigot de Tolosa}} | ||
− | Des del [[segle III]] al [[Segle V|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, | + | Des del [[segle III]] al [[Segle V|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, aixina com els [[alan]]s, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les muntanyes del Caucas. Cap al [[409]] o [[410]], es tenen notícies de l'entrada pels [[Pirineus]] d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, la qual cosa és [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta|Braccara]]. |
El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats: | El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats: |
Revisió de 10:35 23 maig 2015
La Hispània visigoda és la denominació del periodo històric que abasta l'assentament del poble visigot en la Península Ibèrica, entre intervinguts del segle V i començaments del segle VIII.
Història
Les invasions germàniques a Hispània
Des del segle III al V, dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els sueus i els vàndals, aixina com els alans, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les muntanyes del Caucas. Cap al 409 o 410, es tenen notícies de l'entrada pels Pirineus d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, la qual cosa és Gallaecia, en capital en Braccara.
El cronista Hidaci, parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:
No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no només lo que s'escriu sino també la finalitat que perseguia l'autor en la seua época en esta obra, havent de sometre-les a un enjuïciament crític[2].