Diferència entre les revisions de "Dinastia Merovíngia"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''Dinastia Merovíngia''', fon una família d'estirp germànica que va governar l'actual [[França]], [[Bèlgica]] i part d'[[Alemanya]] entre els segles [[segle V|V]] i [[segle VIII|VIII]]. Eren descendents de [[Meroveu]], cap militar franc, fundador de la dinastia. [[Clodoveu|Clodoveu I]] ([[466]] ? - [[511]]) va ser el primer monarca de la dinastia. | La '''Dinastia Merovíngia''', fon una família d'estirp germànica que va governar l'actual [[França]], [[Bèlgica]] i part d'[[Alemanya]] entre els segles [[segle V|V]] i [[segle VIII|VIII]]. Eren descendents de [[Meroveu]], cap militar franc, fundador de la dinastia. [[Clodoveu|Clodoveu I]] ([[466]] ? - [[511]]) va ser el primer monarca de la dinastia. | ||
| − | A la seua mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons la costum dels merovingis. Un atre monarca destacat de la dinastia va ser [[Dagobert I]] (?- [[639]]) que | + | A la seua mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons la costum dels merovingis. Un atre monarca destacat de la dinastia va ser [[Dagobert I]] (?- [[639]]) que despuix de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs baix el seu govern. |
Després de [[Dagobert I]], el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mida que va passar el temps, els [[Majordom de palau|Majordoms de palau]] van acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau [[Carles Martell]], i el seu fill [[Pipí el Breu]] (fundador de la [[dinastia Carolíngia]]), van posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, [[Khilderic III]], per a proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la [[dinastia Carolíngia]]. | Després de [[Dagobert I]], el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mida que va passar el temps, els [[Majordom de palau|Majordoms de palau]] van acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau [[Carles Martell]], i el seu fill [[Pipí el Breu]] (fundador de la [[dinastia Carolíngia]]), van posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, [[Khilderic III]], per a proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la [[dinastia Carolíngia]]. | ||
[[Categoria:Merovingis]] | [[Categoria:Merovingis]] | ||
Revisió de 17:58 30 abr 2015
La Dinastia Merovíngia, fon una família d'estirp germànica que va governar l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII. Eren descendents de Meroveu, cap militar franc, fundador de la dinastia. Clodoveu I (466 ? - 511) va ser el primer monarca de la dinastia.
A la seua mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons la costum dels merovingis. Un atre monarca destacat de la dinastia va ser Dagobert I (?- 639) que despuix de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs baix el seu govern.
Després de Dagobert I, el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mida que va passar el temps, els Majordoms de palau van acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau Carles Martell, i el seu fill Pipí el Breu (fundador de la dinastia Carolíngia), van posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, Khilderic III, per a proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la dinastia Carolíngia.