Diferència entre les revisions de "Richard Wagner"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:RichardWagner.jpg|thumb|Richard Wagner en 1871]]
+
[[Image:RichardWagner.jpg|thumb|250px|Richard Wagner en 1871]]
 
'''Wilhelm Richard Wagner''' ([[Leipzig]], [[Regne de Sajònia]], [[Confederació del Rin]], [[22 de maig]] de [[1813]] – [[Venècia]], Regne d'[[Itàlia]], [[13 de febrer]] de [[1883]]) fon un [[compositor]], [[director d'orquesta]], [[poeta]] i [[teoria musical|teòric musical]] [[Alemanya|alemà]]. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la [[escenografia]] i el [[llibret]].
 
'''Wilhelm Richard Wagner''' ([[Leipzig]], [[Regne de Sajònia]], [[Confederació del Rin]], [[22 de maig]] de [[1813]] – [[Venècia]], Regne d'[[Itàlia]], [[13 de febrer]] de [[1883]]) fon un [[compositor]], [[director d'orquesta]], [[poeta]] i [[teoria musical|teòric musical]] [[Alemanya|alemà]]. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la [[escenografia]] i el [[llibret]].
  
 
Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu [[contrapunt|textura contrapuntista]], riquea [[escala cromàtica|cromàtica]], [[harmonia]] i [[orquestació]], i un elaborat us dels [[leitmotiv]]s, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el [[color orquestal]]) o el canvi ràpit dels centres tonals, la qual cosa va influir en el desenroll de la [[música docta]] europea.
 
Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu [[contrapunt|textura contrapuntista]], riquea [[escala cromàtica|cromàtica]], [[harmonia]] i [[orquestació]], i un elaborat us dels [[leitmotiv]]s, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el [[color orquestal]]) o el canvi ràpit dels centres tonals, la qual cosa va influir en el desenroll de la [[música docta]] europea.
  
Va transformar el pensament musical a través de l'idea de [[Gesamtkunstwerk]] ('obra d'art total'), la síntesis de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques queda plasmada en la seua monumental òpera dividida en quatre parts ''[[L'anell del Nibelungo]] ''. Wagner va construir el seu propi teatre d'òpera per a escenificar estes obres del modo en qué ell les imaginava.
+
Va transformar el pensament musical a través de l'idea de [[Gesamtkunstwerk]] ('obra d'art total'), la síntesis de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques queda plasmada en la seua monumental òpera dividida en quatre parts ''[[L'anell del Nibelungo]] ''. Wagner construí el seu propi teatre d'òpera per a escenificar estes obres del modo en qué ell les imaginava.
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Richard Wagner}}
  
 
[[Categoria:Compositors]]
 
[[Categoria:Compositors]]
 
[[Categoria:Naixcuts en 1813]]
 
[[Categoria:Naixcuts en 1813]]
 
[[Categoria:Fallits en 1883]]
 
[[Categoria:Fallits en 1883]]

Revisió de 18:15 3 abr 2015

Richard Wagner en 1871

Wilhelm Richard Wagner (Leipzig, Regne de Sajònia, Confederació del Rin, 22 de maig de 1813Venècia, Regne d'Itàlia, 13 de febrer de 1883) fon un compositor, director d'orquesta, poeta i teòric musical alemà. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la escenografia i el llibret.

Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu textura contrapuntista, riquea cromàtica, harmonia i orquestació, i un elaborat us dels leitmotivs, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el color orquestal) o el canvi ràpit dels centres tonals, la qual cosa va influir en el desenroll de la música docta europea.

Va transformar el pensament musical a través de l'idea de Gesamtkunstwerk ('obra d'art total'), la síntesis de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques queda plasmada en la seua monumental òpera dividida en quatre parts L'anell del Nibelungo . Wagner construí el seu propi teatre d'òpera per a escenificar estes obres del modo en qué ell les imaginava.

Enllaços externs

Commons