Diferència entre les revisions de "Ad hominem"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
Un argument '''ad hominem''' o '''argumentum ad hominem''', en [[llatí]], lliteralment, "argument a l'home", és una [[falàcia llògica]] consistent en replicar ad una afirmació o raonament referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de al propi argument o afirmació.
 
Un argument '''ad hominem''' o '''argumentum ad hominem''', en [[llatí]], lliteralment, "argument a l'home", és una [[falàcia llògica]] consistent en replicar ad una afirmació o raonament referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de al propi argument o afirmació.
 
  
 
== ''Ad hominem'' falaç ==
 
== ''Ad hominem'' falaç ==
Llínea 13: Llínea 12:
  
 
Els raonaments ''ad hominem'' són unes de les falàcies més ben estudiades i solen ser recollides en els llibres d'introducció a la [[llògica]] i al [[pensament crític]]. S'usen freqüentment en els debats polítics i juïns actuals. són una ferramenta [[retòrica]] molt poderosa.
 
Els raonaments ''ad hominem'' són unes de les falàcies més ben estudiades i solen ser recollides en els llibres d'introducció a la [[llògica]] i al [[pensament crític]]. S'usen freqüentment en els debats polítics i juïns actuals. són una ferramenta [[retòrica]] molt poderosa.
 
  
 
== Eixemples ==
 
== Eixemples ==
Llínea 21: Llínea 19:
 
Efectivament, 2 + 2 no és igual a 3, pero això és totalment independent de si Toni és un badoc o no, i com este raonament ataca l'inteligència de Toni, és una falàcia ''ad hominem''.
 
Efectivament, 2 + 2 no és igual a 3, pero això és totalment independent de si Toni és un badoc o no, i com este raonament ataca l'inteligència de Toni, és una falàcia ''ad hominem''.
 
   
 
   
 
 
== Validea ==
 
== Validea ==
  
Llínea 31: Llínea 28:
 
# Un testimoni baix perjuri és qüestionable
 
# Un testimoni baix perjuri és qüestionable
 
# Per tant, ''Q'' ha de descartar-se
 
# Per tant, ''Q'' ha de descartar-se
 
  
 
== ''Ad hominem'' invers ==
 
== ''Ad hominem'' invers ==
Llínea 42: Llínea 38:
  
 
El prestigi acadèmic que es presupon a  totes les publicacions escrites, no implica que tot lo que estes afirmen siga necessàriament cert pel simple fet d'estar escrit en elles.  
 
El prestigi acadèmic que es presupon a  totes les publicacions escrites, no implica que tot lo que estes afirmen siga necessàriament cert pel simple fet d'estar escrit en elles.  
 
 
== Bibliografia ==
 
 
* [[Ricardo García Damborenea]], ''Uso de razón'', Madrit, Biblioteca Nueva, 2000.
 
* [[Arthur Schopenhauer]], ''El arte de tener razón''. Madrit, Alianza, 2004.
 
* Chaim Perelman y L. Olbrechts-Tyteca, ''Tratado de la argumentación'', Madrit, Gredos, 1989.
 
 
  
 
== Vore ademés ==
 
== Vore ademés ==
Llínea 58: Llínea 46:
 
* [[Llista de prejuïns cognitius]]
 
* [[Llista de prejuïns cognitius]]
  
 +
== Bibliografia ==
 +
 +
* [[Ricardo García Damborenea]], ''Uso de razón'', Madrit, Biblioteca Nueva, 2000.
 +
* [[Arthur Schopenhauer]], ''El arte de tener razón''. Madrit, Alianza, 2004.
 +
* Chaim Perelman y L. Olbrechts-Tyteca, ''Tratado de la argumentación'', Madrit, Gredos, 1989.
  
 
[[Categoria:Falàcies llògiques]]
 
[[Categoria:Falàcies llògiques]]
 
[[Categoria:Locucions llatines]]
 
[[Categoria:Locucions llatines]]

Revisió de 14:53 13 feb 2015

Un argument ad hominem o argumentum ad hominem, en llatí, lliteralment, "argument a l'home", és una falàcia llògica consistent en replicar ad una afirmació o raonament referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de al propi argument o afirmació.

Ad hominem falaç

Un raonament ad hominem falaç, seguix la següent estructura:

  1. La persona A afirma B
  2. Hi ha alguna cosa criticable o impopular en A
  3. Per tant B és fals

La primera declaració o 'afirmació fàctica' és l'eix central del debat. L'última afirmació o 'conclusió', servix per a evitar rebatre l'afirmació B i pot ser explícita o implícita.

Els raonaments ad hominem són unes de les falàcies més ben estudiades i solen ser recollides en els llibres d'introducció a la llògica i al pensament crític. S'usen freqüentment en els debats polítics i juïns actuals. són una ferramenta retòrica molt poderosa.

Eixemples

"Toni afirma que 2 + 2 = 3, pero és un badoc que no sap res, aixina que 2 + 2 no pot ser igual a 3"

Efectivament, 2 + 2 no és igual a 3, pero això és totalment independent de si Toni és un badoc o no, i com este raonament ataca l'inteligència de Toni, és una falàcia ad hominem.

Validea

Un testimoni o raonament deductiu pot ser rebujable o rebatible per falta de credibilitat o coherència del mateix; pero buscar el descrèdit de la persona que defén un raonament per a qüestionar indirectament la validea d'este, és una falàcia ad hominem.

Les premisses que desacrediten ad una persona soles poden ser usades com a arguments si la persona criticada ha comés perjuri durant sa argumentació. Per eixemple:

  1. A és acusat de mentir quan ha dit Q
  2. Un testimoni baix perjuri és qüestionable
  3. Per tant, Q ha de descartar-se

Ad hominem invers

Artícul principal → Argumentum ad verecundiam.


Una variant de la falàcia ad hominem consistix en considerar correcte un argument, no pel contingut del mateix, sino per les virtuts de la persona o proponent que ho diu. Per eixemple:

"Els OVNIS existixen, i n'hi ha una conspiració del govern estatunidenc que ho oculta. Ho fica en un llibre [o ho diu la prensa], i si ho fica en un llibre [o en la prensa] deu ser cert"

El prestigi acadèmic que es presupon a totes les publicacions escrites, no implica que tot lo que estes afirmen siga necessàriament cert pel simple fet d'estar escrit en elles.

Vore ademés

Bibliografia

  • Ricardo García Damborenea, Uso de razón, Madrit, Biblioteca Nueva, 2000.
  • Arthur Schopenhauer, El arte de tener razón. Madrit, Alianza, 2004.
  • Chaim Perelman y L. Olbrechts-Tyteca, Tratado de la argumentación, Madrit, Gredos, 1989.