Diferència entre les revisions de "Karl Marx"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Marx6.jpg|thumb|right|200px|Karl Marx en [[1869]] ]]
 
[[File:Marx6.jpg|thumb|right|200px|Karl Marx en [[1869]] ]]
'''Karl Marx''' fon un [[escritor]], [[filòsof]] i [[comuniste]] [[Alemanya|alemà]] que vixqué entre [[1818]] i [[1883]] quan morí en [[Londres]]. Les seues idees junt en les d'atres escritors i filòsofs com [[Frederich Engels]] crearen el [[comunisme]]. Les seues obres més importants són el [[Manifest del Partit Comuniste]] de [[1848]] i [[El Capital]]
+
'''Karl Marx''' fon un [[escritor]], [[filòsof]] i [[comuniste]] [[Alemanya|alemà]] ([[Tréveris]], [[Regne de Prúsia]], [[5 de maig]] de [[1818]]-[[Londres]], [[Regne Unit]], [[14 de març]] de [[1883]]). Les seues idees junt en les d'atres escritors i filòsofs com [[Frederich Engels]] crearen el [[comunisme]]. Les seues obres més importants són el [[Manifest del Partit Comuniste]] de [[1848]] i [[El Capital]]
  
 
==Materialisme==
 
==Materialisme==

Revisió de 20:14 12 feb 2015

Karl Marx en 1869

Karl Marx fon un escritor, filòsof i comuniste alemà (Tréveris, Regne de Prúsia, 5 de maig de 1818-Londres, Regne Unit, 14 de març de 1883). Les seues idees junt en les d'atres escritors i filòsofs com Frederich Engels crearen el comunisme. Les seues obres més importants són el Manifest del Partit Comuniste de 1848 i El Capital

Materialisme

Marx era materilaiste lo qual vol dir que sosté que tot és material o derivat de la matèria. Açò vol dir que el cos és material i la ment és un derivat de lo material. Açò li porta a Marx a parlar de materialisme històric.

El materialisme històric sosté que les característiques d'una societat estan fortment condicionades fer la seua situació material, és a dir, econòmica. La seua percepció del món variarà segons la seua situació material. Una societat agrícola no vorà el món igual que una societat indústrial o una caçadora i recolectora.

L'estructura de la societat

Marx diu que la societat se dividix en dos categories, l'infraetrucctura i la superestructura.

Infraestrucctura

L'infraestructura soté a la superestructura i se dividix en forces de producció i relacions de producctió.

Les forces de producció són la força del treball i els mijos de producció. La força del treball és el conjunt de faena que fan els treballadors i els mijos de producció són les matèries primeres, les fàbriques i els utensilis o màquines utiliçades per a portar a terme el treball.

Les relacions de producció són la forma en la que s'organisa la societat al voltant del treball, és a dir, les classes socials. En l'història pots ser que sigues burgués o obrer, noble o llaurador, esclau, rei...

Superestructura

La superestructura és l'ideologia que té una societat. Esta s'expresa per la filosofia, l'art, la religió, la ciència, el sistema judicial...

El ser humà segons Marx

Karl Marx pensa que el ser humà no se pot definir i a l'hora que té les seguents característiques:

El ser humà és un ser corporal: vol dir que té un cos material i una ment produccte de lo material que li dona un món interior.

El ser humà és una social: pertany a una classe social determinada, burgués o proletari, noble o llaurador, rei, esclau...

Es ser humà és un ser històric: vol dir que pertany a una classe i fa història lluitant contra la classe superior. Marx pensa que el motor de l'història és la lluita de classes, gràcies a la lluita de classes es mou l'història i al final s'igualaran i vindrà el comunisme. Cassos d'açò són burgessos contra privilegiats, esclaus contra els seus amos o obrers contra burgessos.

El treball

El ser humà se realisa pel treball pero este s'aliena per els seguents motius: produix un producte en el qual invertix esforç,l té que pagar pel producte i a voltes ni pot, té que soportar l'autoritat d'uns superiors beneficiats, no pot dispondre lliurement de la naturalea perque esta està en mans privades o de l'estat i perque el treball causa en la societat individualisme i no que vaja tota unida.