Diferència entre les revisions de "Julius Pokorny"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Naixqué en [[Praga]], llavors part de l'[[imperi austro-hongarés]], i estudià en la [[Universitat de Viena]], on també ensenyà des de [[1913]] fins a [[1920]]. El març de 1916 mantingué correspondència en [[Roger Casement]] quan estigué en Berlín.<ref>Reinhard R. Doerries, ''Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany'', Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,</ref> | Naixqué en [[Praga]], llavors part de l'[[imperi austro-hongarés]], i estudià en la [[Universitat de Viena]], on també ensenyà des de [[1913]] fins a [[1920]]. El març de 1916 mantingué correspondència en [[Roger Casement]] quan estigué en Berlín.<ref>Reinhard R. Doerries, ''Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany'', Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,</ref> | ||
| − | De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], abans que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a catòlic, era d'ascendència | + | De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], abans que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a catòlic, era d'ascendència judia.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de la important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] abans de la [[Segona Guerra Mundial]] (1921-38) i fon responsable de la seua reactivació després (1954-67). |
Fon suspés en la seua càtedra 1933 en el marc de la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[jueu]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia signat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any sota exenció per a aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En 1935, fon acomodat definitivament sota les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament een Berlin almenys fins a 1939, pero vixqué una existència semiclandestina des de 1940. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> on va ensenyar durant uns anys en la [[Universitat de Berna]] i en la [[Universitat de Zuric]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zuric]] en [[1970]] quasi tres semanes després de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de casa seua. | Fon suspés en la seua càtedra 1933 en el marc de la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[jueu]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia signat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any sota exenció per a aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En 1935, fon acomodat definitivament sota les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament een Berlin almenys fins a 1939, pero vixqué una existència semiclandestina des de 1940. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> on va ensenyar durant uns anys en la [[Universitat de Berna]] i en la [[Universitat de Zuric]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zuric]] en [[1970]] quasi tres semanes després de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de casa seua. | ||
Revisió de 20:22 19 gin 2015
Julius Pokorny (12 de juny de 1887 - 8 d'abril de 1970) va ser un estudiós de les llengües celtes, especialment el gaèlic irlandés, i un defensor del nacionalisme irlandés.
Biografia
Naixqué en Praga, llavors part de l'imperi austro-hongarés, i estudià en la Universitat de Viena, on també ensenyà des de 1913 fins a 1920. El març de 1916 mantingué correspondència en Roger Casement quan estigué en Berlín.[1]
De 1920 a 1935, ocupà la càtedra de filologia celta en la Universitat Friedrich Wilhelm de Berlin en substitució de Kuno Meyer, abans que els nazis descobriren que, a pesar de ser nacionalista alemà i que havia estat batejat com a catòlic, era d'ascendència judia.[2] Fon l'editor de la important revista Zeitschrift für celtische Philologie abans de la Segona Guerra Mundial (1921-38) i fon responsable de la seua reactivació després (1954-67).
Fon suspés en la seua càtedra 1933 en el marc de la Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional aprovada pels nazis a causa del seu ascendent jueu. Per insistència del president Paul von Hindenburg, qui havia signat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any sota exenció per a aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la Primera Guerra Mundial. En 1935, fon acomodat definitivament sota les disposicions de les racistes Lleis de Nuremberc. Seguí vivint més o menys obertament een Berlin almenys fins a 1939, pero vixqué una existència semiclandestina des de 1940. Escapà a Suïssa en 1943,[3] on va ensenyar durant uns anys en la Universitat de Berna i en la Universitat de Zuric fins a la seua jubilació en 1959. En 1954, rebrà el títul honorari de càtedra en la Universitat Ludwig Maximilian de Munich, on fon professor de temps parcial en 1956 i novament des de 1960 fins a 1965. Morí en Zuric en 1970 quasi tres semanes després de ser atropellat per un tramvia, no molt llunt de casa seua.
Obres
- 1925: Altirische Grammatik (Gramática del irlandés antiguo).
- 1944: Altkeltische Dichtungen (Poesía celta antigua).
- 1958: Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch (Diccionari Etimológic Indoeuropeu, que encara s'usa hui dia.
Referències
- ↑ Reinhard R. Doerries, Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany, Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,
- ↑ Julius Pokorny
- ↑ Keogh p. 103
Vínculs externs
- (alemà)(anglés) Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, de Julius Pokorny,
- (alemà)(anglés) Indogermanisches Wörterbuch, de Gerhard Köbler,
- Bibliografia de les publicacions científiques de Julius Pokorny.