Diferència entre les revisions de "Socarrat"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''socarrat''' | + | El '''socarrat''' és una placa de fanc cuit, esmaltat en blanc i decorat generalment en tons rogencs o amarronacs i negrencs, destinat a colocar-se entre voltons, en sostres i ales d'edificis. Es una peça d'orige migeval. En els socarrats se donen tres tipos bàsics de representacio simbòlica: religiosa, magica i social. Entre les primeres estan els encreuaments, signes i llegendes sagrades, com els versiculs coranics de l'ala de la mesquita de la Xara en [[Valldigna]]. La segona, la vertent màgica, queda presentada per les mans de Fatima, barcos, torres i animals o figures quimeriques com el "Butoni", mònstruo habitual en el bestiari valencià. Les escenes cortesanes i satíriques, i en especial l'us de símbols heràldics, engrossen el capítul de la representacio social. Mes allà de la decoració arquitectònica, s'utilisaren socarrats en proclames públiques, com en el cas de l'edicte de lleva de 1513, per a reclutar soldats, del duc de [[Segorp]]. |
Revisió de 19:55 17 gin 2015
El socarrat és una placa de fanc cuit, esmaltat en blanc i decorat generalment en tons rogencs o amarronacs i negrencs, destinat a colocar-se entre voltons, en sostres i ales d'edificis. Es una peça d'orige migeval. En els socarrats se donen tres tipos bàsics de representacio simbòlica: religiosa, magica i social. Entre les primeres estan els encreuaments, signes i llegendes sagrades, com els versiculs coranics de l'ala de la mesquita de la Xara en Valldigna. La segona, la vertent màgica, queda presentada per les mans de Fatima, barcos, torres i animals o figures quimeriques com el "Butoni", mònstruo habitual en el bestiari valencià. Les escenes cortesanes i satíriques, i en especial l'us de símbols heràldics, engrossen el capítul de la representacio social. Mes allà de la decoració arquitectònica, s'utilisaren socarrats en proclames públiques, com en el cas de l'edicte de lleva de 1513, per a reclutar soldats, del duc de Segorp.