Diferència entre les revisions de "Arquitectura de l'antiga Grècia"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat en la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'estos elements presenta un repertori llimitat de variants que són els nomenats ordens arquitectònics. Aixina, puix, orde és el conjunt de columna (element sustentador) i superestructura (element sostingut). Els ordens es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l'entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements. | Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat en la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'estos elements presenta un repertori llimitat de variants que són els nomenats ordens arquitectònics. Aixina, puix, orde és el conjunt de columna (element sustentador) i superestructura (element sostingut). Els ordens es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l'entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements. | ||
| + | |||
| + | == Estils arquitectònics == | ||
| + | Les normes o [[Cànon (estètica)|cànons]] de composició arquitectònica a l'arquitectura grega hi destacaren tres órdens arquitectònics majors: dòric, jònic i corinti. de l'arquitectura grega antiga, es fixen en tres estils o [[órdens clàssics]]: [[dòric]], [[jònic]] i [[corinti]], que es diferencien en la proporció alt/diàmetro de la columna ("''stilos''" en grec) i les formes del [[capitell]] i del [[entaulament]]. L'orde és el resultat d'una relació numèrica influïda per les teories pitagòriques. Cada orde relaciona les diferents parts de l'edifici en el tot, determinant al temps la decoració del mateix. | ||
| + | |||
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
[[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia| ]] | [[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia| ]] | ||
Revisió de 19:09 30 dec 2014
L'arquitectura de l'antiga Grècia fixà les bases de l'arquitectura del món occidental durant sigles. A grans trets, l'art grec representà una síntesis transformadora innovadora de les corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mesura de l'home ("l'home és la mesura de totes les coses". Protàgores).
Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat en la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'estos elements presenta un repertori llimitat de variants que són els nomenats ordens arquitectònics. Aixina, puix, orde és el conjunt de columna (element sustentador) i superestructura (element sostingut). Els ordens es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l'entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements.
Estils arquitectònics
Les normes o cànons de composició arquitectònica a l'arquitectura grega hi destacaren tres órdens arquitectònics majors: dòric, jònic i corinti. de l'arquitectura grega antiga, es fixen en tres estils o órdens clàssics: dòric, jònic i corinti, que es diferencien en la proporció alt/diàmetro de la columna ("stilos" en grec) i les formes del capitell i del entaulament. L'orde és el resultat d'una relació numèrica influïda per les teories pitagòriques. Cada orde relaciona les diferents parts de l'edifici en el tot, determinant al temps la decoració del mateix.