Canvis

A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; després d'obtindre la ciutadania en [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta època és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).

A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; després d'obtindre la ciutadania en [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta època és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).

Faltà en decembre de [[1963]] en París, i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en Paris.

Faltà en decembre de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en Paris.

==Obres==

==Obres==