4871
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 9:
Llínea 9: − +
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Cap a finals de [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta època data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).
Cap a finals de [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta època data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).
A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; després d'obtindre la ciutadania en [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta època és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).
A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta època és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).
Faltà en decembre de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en Paris.
Faltà en decembre de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en Paris.