Diferència entre les revisions de "Revolució francesa"
m (Chabi pàgina traslladada Revolució Francesa a Revolució francesa) |
(→Inicis) |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
A finals del [[sigle XVIII]], el [[regne de França]], com la major part d'[[Europa]], estava baix l'[[Antic Règim]]. Era, puix, una societat [[estament]]al fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La [[monarquia absoluta]] de [[Lluís XVI]] era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim. | A finals del [[sigle XVIII]], el [[regne de França]], com la major part d'[[Europa]], estava baix l'[[Antic Règim]]. Era, puix, una societat [[estament]]al fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La [[monarquia absoluta]] de [[Lluís XVI]] era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim. | ||
| − | == | + | == Causes == |
| − | França patia una crisis de facenda | + | França patia una crisis de facenda degut a que havia apollat a la [[revolució americana]] per lo que els ministres els volien pujar els impostos als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els impostos. Per això els representants del poble anaren al [[trinquet de pilota]] de [[París]] on crearen l'Asamblea Nacional. |
== Primera fase == | == Primera fase == | ||
Revisió de 09:59 26 oct 2014
La Revolució Francesa (1789 – 1799) és considerada el model de revolució política de la seua época i supongué la conquista del poder per la burguesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clero. Esta revolució marcà la fi de l'Edat Moderna i el començament de l'Edat contemporànea
Context
A finals del sigle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava baix l'Antic Règim. Era, puix, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
Causes
França patia una crisis de facenda degut a que havia apollat a la revolució americana per lo que els ministres els volien pujar els impostos als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els impostos. Per això els representants del poble anaren al trinquet de pilota de París on crearen l'Asamblea Nacional.
Primera fase
La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), passà quan els membres del Tercer Estat realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paralelament explotà una revolta popular en el camp i en París, una revolta simbolisada per l'asalt de la Bastilla. L'Assamblea Constituent, en 1791, aprovà la primera constitució francesa.
Segona fase
La segona etapa fon la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a Àustria sense èxit on volien trovar-se en l'eixècir austriac. Tot açò desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a Rovespiere. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a iglesia i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat.
Tercera fase
La última etapa, la del Directori (1795-1799) consolidà el poder de la burguesia per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, Napoleó Bonaparte que acabaria sent Napoleó III que feu un colp d'estat en (1799) en el que finalisà el periodo revolucionari.