Diferència entre les revisions de "Universitat de Columbia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada estadounidenca membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[Bombai]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra|món]].
 
L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada estadounidenca membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[Bombai]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra|món]].
  
−
L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II d'Anglaterra]].<ref>Frederic Darbellay, Moira Cockell, Jerome Billotte, Francis Waldvogel. 2008. ''A Vision of Transdisciplinarity: Laying Foundations for a World Knowledge Dialogue''. CRC Press. ISBN 9781439808023.</ref> En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[km2]]). L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]].
+
L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II d'Anglaterra]].<ref>Frederic Darbellay, Moira Cockell, Jerome Billotte, Francis Waldvogel. 2008. ''A Vision of Transdisciplinarity: Laying Foundations for a World Knowledge Dialogue''. CRC Press. ISBN 9781439808023.</ref> En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[km²]]. L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]].
  
 
Columbia administra anualment el [[Premi Pulitzer]]. Conta en 96 premis Nobel i, a partir de [[2011]], tenia més alumnes guanyadors del [[Premi Nobel]] que qualsevol atra institució acadèmica en el món. L'universitat és un dels catorze membres fundadors de la [[Associació d'Universitats Americanes]] i fon la primera escola en els Estats Units en concedir el títul de mèdic. Els alumnes notables de l'universitat inclouen nou juges de la [[Cort Suprema dels Estats Units]], 20 multimillonaris vius; 26 guanyadors dels [[Premis Òscar]]; i 29 [[Cap d'Estat]], entre ells tres [[President dels Estats Units|Presidents dels Estats Units]].
 
Columbia administra anualment el [[Premi Pulitzer]]. Conta en 96 premis Nobel i, a partir de [[2011]], tenia més alumnes guanyadors del [[Premi Nobel]] que qualsevol atra institució acadèmica en el món. L'universitat és un dels catorze membres fundadors de la [[Associació d'Universitats Americanes]] i fon la primera escola en els Estats Units en concedir el títul de mèdic. Els alumnes notables de l'universitat inclouen nou juges de la [[Cort Suprema dels Estats Units]], 20 multimillonaris vius; 26 guanyadors dels [[Premis Òscar]]; i 29 [[Cap d'Estat]], entre ells tres [[President dels Estats Units|Presidents dels Estats Units]].

Revisió de 23:05 1 oct 2014

L'Universitat Columbia en la ciutat de Nova York (en anglés, Columbia University in the City of New York), comunament coneguda com Universitat Columbia, és una universitat privada estadounidenca membre de la Ivy League. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de Nova York, la quinta més antiga dels Estats Units, i un dels nou coleges colonials fundats abans de la Revolució Americana. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els centres globals en seus en Amman, Pekin, Estambul, París, Bombai, Rio de Janeiro, Santiago de Chile i Nairobi. És una de les universitats més prestigioses del món.

L'universitat fon fundada en 1754 com "Colege del Rei" per carta real de Jordi II d'Anglaterra.[1] En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en 1784. L'universitat ara opera baix un estatut creat en 1787 que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la Avinguda Madison a la seua ubicació actual en el Morningside Heights (Manhattan), en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 km². L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, Barnard College i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de llicenciatura conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la Escola Juilliard.

Columbia administra anualment el Premi Pulitzer. Conta en 96 premis Nobel i, a partir de 2011, tenia més alumnes guanyadors del Premi Nobel que qualsevol atra institució acadèmica en el món. L'universitat és un dels catorze membres fundadors de la Associació d'Universitats Americanes i fon la primera escola en els Estats Units en concedir el títul de mèdic. Els alumnes notables de l'universitat inclouen nou juges de la Cort Suprema dels Estats Units, 20 multimillonaris vius; 26 guanyadors dels Premis Òscar; i 29 Cap d'Estat, entre ells tres Presidents dels Estats Units.

Panoràmica de l'Universitat de Columbia

Alumnes notables

Referències

  1. ↑ Frederic Darbellay, Moira Cockell, Jerome Billotte, Francis Waldvogel. 2008. A Vision of Transdisciplinarity: Laying Foundations for a World Knowledge Dialogue. CRC Press. ISBN 9781439808023.

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Universitat_de_Columbia&oldid=72626»