Diferència entre les revisions de "Tàcit"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Publi Corneli Tàcit '''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' (56 - 118), historiador romà, fon un [...».) |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' ([[56]] - [[118]]), [[historiador]] romà, fon un [[senador romà|senador]], [[cònsul romà|cònsul]] i [[governador]] [[Imperi Romà|romà]]. | '''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' ([[56]] - [[118]]), [[historiador]] romà, fon un [[senador romà|senador]], [[cònsul romà|cònsul]] i [[governador]] [[Imperi Romà|romà]]. | ||
| − | Era naixcut en [[Interamnas]]. Fill de [[patricis]], | + | Era naixcut en [[Interamnas]]. Fill de [[patricis]], rebé una acorada educació a [[Roma]], i potser fon discípul de [[Quintilià]]. Auster i ingeniós, es casà en la filla de [[Gneu Juli Agrícola]], conquistador de [[Britània]], pel que se supon que pertanyia a una família rica. |
| − | + | Eixercí diverses magistratures en els periodos de [[Vespasià]] i [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]], i fon [[pretor]] en [[Domicià]], en época del qual era també membre del colegie sacerdotal (''quindecimvir sacrorum'') i en esta qualitat dirigí les festes seculars ordenades pel Emperador mencionat. | |
| + | Viajà per Britània i [[Germania (regió)|Germania]] ([[89]]), i en [[Nerva]] fon nomenat ''consul suffectus'' (cònsul suplent), dignitat vacant després de la mort de [[Virgini Ruf]], de qui Tàcit feu el [[Panegírics vells|panegíric]] en el [[Fòrum]]. Al [[99]] eixercí diverses funcions inherents a la seua magistratura de cònsul suplent, i després abandonà la política i es dedicà a la compilació de les seues històries. | ||
| − | + | No se sap quan morí pero sobrevixqué a [[Trajà]]. La majoria de les referències sobre la seua vida provenen de la correspondència que mantingué en [[Plini el jove]] i dels seus propis escrits. | |
| − | + | El seu mètodo històric es caracterisa per l'intent de conseguir la imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i així ho fa constar expressament. La seua locució ''[[sine ira et studio]]'' (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui historiadors i científics, tot i que el mateix no sempre respectà este principi.<ref>Ferran Soldevila, ''op.cit.'', pàgines X-XII</ref> | |
| − | |||
| − | El seu mètodo històric es caracterisa per l'intent de conseguir la imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i així ho fa constar expressament. La seua locució ''[[sine ira et studio]]'' (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui historiadors i científics, tot i que el mateix no sempre | ||
== Obres == | == Obres == | ||
Entre els seus escrits històrics cal citar: | Entre els seus escrits històrics cal citar: | ||
* ''[[De vita et moribus Iulii Agricolae]]'' (Vida de Cneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola | * ''[[De vita et moribus Iulii Agricolae]]'' (Vida de Cneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola | ||
| − | * ''Historiarum libri'' (Llibre d'Història), relat de l'época entre [[Galba]] i Domicià (a la qual després s'havia propost afegir una continuació en l'época de [[Nerva]] i Trajà, que pel que sembla no es | + | * ''Historiarum libri'' (Llibre d'Història), relat de l'época entre [[Galba]] i Domicià (a la qual després s'havia propost afegir una continuació en l'época de [[Nerva]] i Trajà, que pel que sembla no es portà a terme) |
* ''Annales'', obra històrica sobre el periodo comprès entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]] la qual potser siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "''El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de [[Tiberi]] havia estat eixecutat per orde de [[Ponç Pilat]], procurador de [[Judea]]''" i és considerat una de les proves de l'existència real de [[Jesús de Nasaret]] | * ''Annales'', obra històrica sobre el periodo comprès entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]] la qual potser siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "''El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de [[Tiberi]] havia estat eixecutat per orde de [[Ponç Pilat]], procurador de [[Judea]]''" i és considerat una de les proves de l'existència real de [[Jesús de Nasaret]] | ||
* ''Dialogus de oratoribus'' obra que data de l'any [[81]] aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i la [[oratòria]] | * ''Dialogus de oratoribus'' obra que data de l'any [[81]] aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i la [[oratòria]] | ||
| Llínea 24: | Llínea 23: | ||
[[Categoria:Historiadors romans]] | [[Categoria:Historiadors romans]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Cònsuls romans de la década del 90|Tacit]] |
[[Categoria:Governadors romans d'Àsia]] | [[Categoria:Governadors romans d'Àsia]] | ||
[[Categoria:Geògrafs romans]] | [[Categoria:Geògrafs romans]] | ||
Revisió de 06:24 18 ago 2014
Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fon un senador, cònsul i governador romà.
Era naixcut en Interamnas. Fill de patricis, rebé una acorada educació a Roma, i potser fon discípul de Quintilià. Auster i ingeniós, es casà en la filla de Gneu Juli Agrícola, conquistador de Britània, pel que se supon que pertanyia a una família rica.
Eixercí diverses magistratures en els periodos de Vespasià i Titus, i fon pretor en Domicià, en época del qual era també membre del colegie sacerdotal (quindecimvir sacrorum) i en esta qualitat dirigí les festes seculars ordenades pel Emperador mencionat. Viajà per Britània i Germania (89), i en Nerva fon nomenat consul suffectus (cònsul suplent), dignitat vacant després de la mort de Virgini Ruf, de qui Tàcit feu el panegíric en el Fòrum. Al 99 eixercí diverses funcions inherents a la seua magistratura de cònsul suplent, i després abandonà la política i es dedicà a la compilació de les seues històries.
No se sap quan morí pero sobrevixqué a Trajà. La majoria de les referències sobre la seua vida provenen de la correspondència que mantingué en Plini el jove i dels seus propis escrits.
El seu mètodo històric es caracterisa per l'intent de conseguir la imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i així ho fa constar expressament. La seua locució sine ira et studio (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui historiadors i científics, tot i que el mateix no sempre respectà este principi.[1]
Obres
Entre els seus escrits històrics cal citar:
- De vita et moribus Iulii Agricolae (Vida de Cneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola
- Historiarum libri (Llibre d'Història), relat de l'época entre Galba i Domicià (a la qual després s'havia propost afegir una continuació en l'época de Nerva i Trajà, que pel que sembla no es portà a terme)
- Annales, obra històrica sobre el periodo comprès entre la mort d'August i la de Neró la qual potser siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de Tiberi havia estat eixecutat per orde de Ponç Pilat, procurador de Judea" i és considerat una de les proves de l'existència real de Jesús de Nasaret
- Dialogus de oratoribus obra que data de l'any 81 aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i la oratòria
- De origine ac situ Germanorum, monografia sobre l'etnografia de Germania.
Referències
- ↑ Ferran Soldevila, op.cit., pàgines X-XII