Diferència entre les revisions de "Aljamia"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Aljamia'''<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=aljamia Diccionri de la RACV]</ref> o en la seua forma antiga '''algemia'''<ref>[...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Aljamia'''<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=aljamia | + | '''Aljamia'''<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=aljamia Diccionari de la RACV]</ref> o en la seua forma antiga '''algemia'''<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=algemia Diccionari de la RACV]</ref> (àrap ''al-adjamiyya'' العجَميَّة) és el nom de l'escritura en caràcters àraps de les diverses [[llengües romàniques]] de la [[península Ibèrica]]. La llengua de l'administració era l'àrap pero les parles d'orige llatí seguien vives en l'us de part de la població, i esta llengua s'escrivia en caràcters aràbics. En este tipo d'escritura es varen redactar un número significatiu de texts, destacant els diwans (coleccions de poemes). |
== Aparició del terme == | == Aparició del terme == | ||
| − | Segons el Diccionari Històric del Idioma Valencià Modern (DHIVM), el terme algemia apareix en Tirant lo | + | Segons el Diccionari Històric del Idioma Valencià Modern (DHIVM), el terme algemia apareix en [[Tirant lo Blanch]], pag 124: |
| − | pag 124: | ||
| − | {{Cita|parla molt be l’algemia| | + | {{Cita|parla molt be l’algemia|Tirant lo Blanch}} |
| − | i també en L'Espill: | + | i també en L'Espill, de Jaume Roig: |
{{Cita|del algemia /e parleria|Espill, 1460}} | {{Cita|del algemia /e parleria|Espill, 1460}} | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Harja]] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* E. Saavedra, ''Índice de la literatura aljamiada'', Madrit 1878 | * E. Saavedra, ''Índice de la literatura aljamiada'', Madrit 1878 | ||
* Xavier Casassas Canals, [http://www.casassas.net/articles/aljamiado_morisco_hiero_sprachbund_casassas.pdf "La literatura aljamiado-morisca en el marco de la literatura islámica española: siglos XIII-XVII (una variedad del castellano vinculada al hiero-sprachbund islámico)"], en Benlabbah, Fatiha y Chalkha, Achouak. (Eds.), ''Los moriscos y su legado desde ésta y otras laderas'', Rabat, 2010, pp. 368-396. | * Xavier Casassas Canals, [http://www.casassas.net/articles/aljamiado_morisco_hiero_sprachbund_casassas.pdf "La literatura aljamiado-morisca en el marco de la literatura islámica española: siglos XIII-XVII (una variedad del castellano vinculada al hiero-sprachbund islámico)"], en Benlabbah, Fatiha y Chalkha, Achouak. (Eds.), ''Los moriscos y su legado desde ésta y otras laderas'', Rabat, 2010, pp. 368-396. | ||
| + | * Penyarroja Torrejón, Luis (1992) ''Les Harges: mon i enigma''. | ||
== Vínculs externs == | == Vínculs externs == | ||
Revisió de 20:25 12 ago 2014
Aljamia[1] o en la seua forma antiga algemia[2] (àrap al-adjamiyya العجَميَّة) és el nom de l'escritura en caràcters àraps de les diverses llengües romàniques de la península Ibèrica. La llengua de l'administració era l'àrap pero les parles d'orige llatí seguien vives en l'us de part de la població, i esta llengua s'escrivia en caràcters aràbics. En este tipo d'escritura es varen redactar un número significatiu de texts, destacant els diwans (coleccions de poemes).
Aparició del terme
Segons el Diccionari Històric del Idioma Valencià Modern (DHIVM), el terme algemia apareix en Tirant lo Blanch, pag 124:
parla molt be l’algemia
Tirant lo Blanch
i també en L'Espill, de Jaume Roig:
del algemia /e parleria
Espill, 1460
Vore també
Bibliografia
- E. Saavedra, Índice de la literatura aljamiada, Madrit 1878
- Xavier Casassas Canals, "La literatura aljamiado-morisca en el marco de la literatura islámica española: siglos XIII-XVII (una variedad del castellano vinculada al hiero-sprachbund islámico)", en Benlabbah, Fatiha y Chalkha, Achouak. (Eds.), Los moriscos y su legado desde ésta y otras laderas, Rabat, 2010, pp. 368-396.
- Penyarroja Torrejón, Luis (1992) Les Harges: mon i enigma.