Diferència entre les revisions de "William McKinley"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Plantilla:Infotaula persona |nom = William McKinley |image = William McKinley by Courtney Art Studio, 1896.jpg |peu = |títul = President dels Estats Units |...».) |
(Sense diferències)
|
Revisió de 17:52 26 jul 2014
William McKinley | |||
---|---|---|---|
William McKinley by Courtney Art Studio, 1896.jpg | |||
Ocupació: | Advocat | ||
Naiximent: | 29 de giner de 1843 | ||
Lloc de naiximent: | Niles, Ohio | ||
Defunció: | 14 de setembre de 1901 (als 58 anys) | ||
Lloc de defunció: | Buffalo, Nova York |
William McKinley (Niles, Ohio; 29 de giner de 1843–Buffalo, Nova York; 14 de setembre de 1901) fon el vigèsim quint President dels Estats Units, i l'últim veterà de la Guerra de Secessió elegit president.
Durant la década de 1880 fon un important membre del partit republicà i com congressiste fon responsable de l'increment dels aranzels a les importacions (McKinley Tariff), com mida de prosperitat. La seua candidatura a president en les eleccions presidencials de 1896 se caracterisà per promoure el pluralisme entre els grups étnics. La seua campanya fon dissenyada per Mark Hanna, qui introduí noves técniques de publicitat que revolucionaren les campanyes politiques realisades fins la data, lo que li permeté vencer clarament al representant demócrata William Jennings Bryan. En el seu mandat escomençà un periodo de domini del Partit Republicà, durant el qual se fomentà l'activitat mercantil i Estats Units se convertí en una potencia mundial després de la seua victoria en la Guerra hispana-estadounidenca. Açò permeté a McKinley tornar a ser elegit president en 1900 després de atra intensa campanya també front a Bryan. En lo referent a política internacional recolzà la independencia de Cuba; la guerra en Espanya li donà a Estats Units el control de Puerto Rico, Guam i Filipines.
El 6 de setembre de 1901 fon tirotejat pel anarquiste Leon Czolgosz. Fallí huit dies després i se convertí en el tercer president assessinat en el càrrec, després de Abraham Lincoln i James Abram Garfield. Fon succeït per Theodore Roosevelt.