Tapir

El tapir és un dels grans mamifers herbivors en una trompa (proboscide) prensil. Habiten la jungla i zones boscoses d'Amèrica del sur, Amèrica Central i surest d'Asia. La seua trompa és molt versatil i dona als tapirs una estructura del craneu diferent dels atres perissodactils. Són animals, de visió deficient, més be crepusculars o nocturns. La família Tapiridae és una de les més antigues entre els mamifers, era una dels més tendits en l'oligocen, fa uns 55 millons d'anys quan estaven distribuïts per tot lo món; el fossil de tapir més vell d'Europa d'entre 3,5 i 4 millons d'anys, s'ha trobat en l'amy 2008 en el Camp dels Ninots de Caldes de Malavella.

Especies

Hi ha quatre especies de tapirs amplament reconeguda existents, encara que alguns autors descriuen més, i un número d'especies extintes:

• Tapir de Baird , Tapirus bairdii
• Tapir brasileño (també cridat Tapir de terres baixes), Tapirus terrestris
• Tapir malayo , Tapirus indicus
• Tapir de montanya , Tapirus pinchaque
• Tapirus californicus †
• Tapirus copei †
• Tapirus merriami †
• Tapirus polkensis †
• Tapirus veroensis †

Aspecte general

El seu tamany varia entre els tipos, pero la majoria dels tapirs són d'uns 2 metros de llarc, de peu prop d'un metro d'alt, i pesen entre 150 i 300 kg. El pelage és curt i varia en color des de marró rojós a gris a casi negre, en les notables excepcions del Tapir Malayo, que te un color blanc en forma de cadira de marcat en l'esquena, i el tapir de montanya, que te més temps, de pell llanuda. Tots els tapirs tenen forma ovalada, color blanc en punta de les orelles redonenques, sobreeixint galtes en coa curta, i escampats, dits dels peus en piteus, en quatre dits en les potes davanteres i tres en les potes atrasseres, lo qual les ajuda a caminar en un terreny fangos i tou. Les cries de tapirs de totes les especies han rallat i sullat de camuflage el seu pelage. Les femelles tenen nomes un par de glandules mamaries.

Habitat, la depredacio, i la vulnerabilitat

Els tapirs adults són lo suficientment grans que tenen pocs depredadors naturals, i la grossa pell de la nuca les ajuda a protegir-se d'amenaces tals com jaguars, cocodrils, anacondes i els tigres. Les criatures també son capaços de correr en prou rapidea, tenint en conte el seu tamany i apariencia complicada, trobar un acovilament en l'espessura de la selva o en l'aigua. La caça de carn i pelles ha reduit considerablement el seu numero i, més recentment, la perdua d'habitat s'ha traduït en mirar la llista per a la conservació de quatre especies: tant el tapir brasiler i el tapir malayo són classificades com vulnerables, i el tapir de baird i el tapir de montanya en perill d'extinció.