Diferència entre les revisions de "Neoconservadurisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
El '''neoconservadurisme''' és un corrent polític originat als [[Estats Units]] i que se situa a la [[Dreta (política)|dreta]] de l'espectre del [[conservadurisme]]. Els seus seguidors se nomenen habitualment '''neocons''', encara que el terme té un matís despectiu i com a tal és amprat pels seus detractors. Tot i que el moviment es va iniciar després de la [[Primera Guerra Mundial]], va viure un auge important des de finals dels [[anys 80]], especialment en l'arribada al poder dels republicans estadounidencs, i una nova revivada al [[segle XXI]] als [[EEUU]] i la [[Unió Europea]]. Són partidaris i impulsos de les [[reforma constitucional del sostre de dèficit|reformes constitucionals del sostre de dèficit]].
+
El '''neoconservadurisme''' és una corrent política originat en els [[Estats Units]] i que se situa a la [[Dreta (política)|dreta]] de l'espectre del [[conservadurisme]]. Els seus seguidors se nomenen habitualment '''neocons''', encara que el terme té un matís despectiu i com a tal és amprat pels seus detractors. Tot i que el moviment es va iniciar després de la [[Primera Guerra Mundial]], va viure un auge important des de finals dels [[anys 80]], especialment en l'arribada al poder dels republicans estadounidencs, i una nova revivada en el [[segle XXI]] en els [[EEUU]] i la [[Unió Europea]]. Són partidaris i impulsors de les [[reforma constitucional del sostre de dèficit|reformes constitucionals del sostre de dèficit]].
  
 
== Característiques ==
 
== Característiques ==
* Defensa l'existència de blocs antagònics al món (alguns d'ells definits com a dolents o perillosos, els que no coincidixen en la cultura [[occident]]al)<ref>"Viewpoint: The end of the neocons?", Jonathan Clarke, British Broadcasting Corporation,</ref>
+
* Defen l'existència de blocs antagònics en el món (alguns d'ells definits com a perillosos, els que no coincidixen en la cultura [[occident]]al)<ref>"Viewpoint: The end of the neocons?", Jonathan Clarke, British Broadcasting Corporation,</ref>
* Permet i fomenta l'us de la força per impedir avanços de moviments considerats nocius, dona més poder a l'eixèrcit
+
* Permet i fomenta l'us de la força per a impedir avanços de moviments considerats nocius, dona més poder a l'eixèrcit
 
* Favorix les accions dels Estats en contes d'impulsar les organisacions internacionals
 
* Favorix les accions dels Estats en contes d'impulsar les organisacions internacionals
 
* Émfasis en la política exterior
 
* Émfasis en la política exterior
Llínea 10: Llínea 10:
 
* Favorix el lliure mercat pero en la intervenció de l'Estat quan es posa en perill la democràcia o els valors fonamentals d'un país
 
* Favorix el lliure mercat pero en la intervenció de l'Estat quan es posa en perill la democràcia o els valors fonamentals d'un país
 
* Auge de la influència religiosa en les decisions de govern
 
* Auge de la influència religiosa en les decisions de govern
* Lluita contra el [[comunisme]] i les seues doctrines derivades, així com contra certs corrents de l'[[ecologisme]]
+
* Lluita contra el [[comunisme]] i les seues doctrines derivades, aixina com contra certs corrents de l'[[ecologisme]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
  
 +
[[Categoria:Sociologia]]
 
[[Categoria:Conservadorisme]]
 
[[Categoria:Conservadorisme]]

Revisió de 18:27 2 dec 2013

El neoconservadurisme és una corrent política originat en els Estats Units i que se situa a la dreta de l'espectre del conservadurisme. Els seus seguidors se nomenen habitualment neocons, encara que el terme té un matís despectiu i com a tal és amprat pels seus detractors. Tot i que el moviment es va iniciar després de la Primera Guerra Mundial, va viure un auge important des de finals dels anys 80, especialment en l'arribada al poder dels republicans estadounidencs, i una nova revivada en el segle XXI en els EEUU i la Unió Europea. Són partidaris i impulsors de les reformes constitucionals del sostre de dèficit.

Característiques

  • Defen l'existència de blocs antagònics en el món (alguns d'ells definits com a perillosos, els que no coincidixen en la cultura occidental)[1]
  • Permet i fomenta l'us de la força per a impedir avanços de moviments considerats nocius, dona més poder a l'eixèrcit
  • Favorix les accions dels Estats en contes d'impulsar les organisacions internacionals
  • Émfasis en la política exterior
  • Imperialisme cultural
  • Doctrina social tradicionalista, descrèdit del relativisme o els drets de les minories
  • Favorix el lliure mercat pero en la intervenció de l'Estat quan es posa en perill la democràcia o els valors fonamentals d'un país
  • Auge de la influència religiosa en les decisions de govern
  • Lluita contra el comunisme i les seues doctrines derivades, aixina com contra certs corrents de l'ecologisme

Referències

  1. "Viewpoint: The end of the neocons?", Jonathan Clarke, British Broadcasting Corporation,