Diferència entre les revisions de "Poblat Iber de la Bastida de les Alcusses (Moixent)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 5: Llínea 5:
 
L'entorn actual del jaciment és un espai forestal, en bosc de [[pi]] i arbusts mediterràneus. I encara que el cultiu actual de frutals i [[cereal|cereals]] en el pla ha transformat moltes parceles, encara es pot apreciar un païsage marcat, fonamentalment, pel ritme tradicional dels treballs agrícoles al no existir un fort impacte de construccions modernes.
 
L'entorn actual del jaciment és un espai forestal, en bosc de [[pi]] i arbusts mediterràneus. I encara que el cultiu actual de frutals i [[cereal|cereals]] en el pla ha transformat moltes parceles, encara es pot apreciar un païsage marcat, fonamentalment, pel ritme tradicional dels treballs agrícoles al no existir un fort impacte de construccions modernes.
  
+
 
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]
 +
[[Categoria:Història Valenciana]]
 +
[[Categoria:Arqueologia]]
 
[[Categoria:Arqueologia Valenciana]]
 
[[Categoria:Arqueologia Valenciana]]

Revisió de 19:56 25 nov 2013

El Poblat Iber de la Bastida de les Alcusses és un assentament del segle IV a. C. ubicat en l'extrem suroest de la Serra Grossa. Està situat en el terme de Moixent (província de Valéncia, Espanya), damunt d'un cerro allargat i aïllat, a 741 m. sobre el nivell del mar. S'accedix per la carretera CV-652 Moixent-Fontanars, en accés senyalisat en el KM 10,5. Es pot pujar en vehícul fins casi l'entrada del poblat.

El jaciment, situat sobre una lloma, ocupa una extensió de 650 m. de llongitut i uns 150 m. d'amplaria. Està a més de 720 m. sobre el nivell del mar, i a uns 200 m. per damunt de les terres circumdants del Pla de les Alcusses, que és una menuda meseta elevada per la que s'accedix i de la qual rep el nom. Està considerat com un dels principals poblats ibèrics de la Comunitat Valenciana.

L'entorn actual del jaciment és un espai forestal, en bosc de pi i arbusts mediterràneus. I encara que el cultiu actual de frutals i cereals en el pla ha transformat moltes parceles, encara es pot apreciar un païsage marcat, fonamentalment, pel ritme tradicional dels treballs agrícoles al no existir un fort impacte de construccions modernes.