Diferència entre les revisions de "Art romà"
(Pàgina nova, en el contingut: «[[Archiu:_File-Eros_-_Pompeiian_statue_-_Naples_Archeological_Museum.jpg|thumb|upright|dreta|Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalme...».) |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:_File-Eros_-_Pompeiian_statue_-_Naples_Archeological_Museum.jpg|thumb|upright|dreta|Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a [[Praxíteles]]]] | [[Archiu:_File-Eros_-_Pompeiian_statue_-_Naples_Archeological_Museum.jpg|thumb|upright|dreta|Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a [[Praxíteles]]]] | ||
| − | Per '''art romà''' (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'[[Antiga Roma]], des de la fundació fins a la [[caiguda de l'Imperi Romà]] d'Occident, siga | + | Per '''art romà''' (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'[[Antiga Roma]], des de la fundació fins a la [[caiguda de l'Imperi Romà]] d'Occident, siga en la ciutat de Roma o en el restant d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, després de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'[[Imperi Romà]], se nomena [[art bizantí]]. |
| − | Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la [[República Romana|Primera República Romana]] eren | + | Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la [[República Romana|Primera República Romana]] eren molt elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels segles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones ''anticlàssiques'' que seran un element de continuïtat en l'[[art romànic]] posterior. |
| − | Les primeres manifestacions de l'art romà varen nàixer | + | Les primeres manifestacions de l'art romà varen nàixer baix l'influix de l'[[art etrusc]], i de seguida es varen contagiar de l'[[art grec]], en el qual els romans varen entrar en contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] del sur d'Itàlia, que [[Antiga Roma|Roma]] va conquerir en el procés d'unificació territorial de la península, durant els segles IV i III aC. La influència grega va aumentar quan, en el segle II aC, [[Antiga Roma|Roma]] va ocupar [[Macedònia (regió)|Macedònia]] i [[Grècia]]. |
| − | Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar | + | Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien. |
| − | Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del segle III aC fins al [[segle V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen | + | Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del segle III aC fins al [[segle V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen al menys la [[República Romana|República]], fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'[[August]] fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars l'any [[476]] després de C. |
| − | A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, | + | A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones on l'art de l'[[Periodo helenístic|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana. |
==Bibliografia== | ==Bibliografia== | ||
Revisió de 16:45 17 nov 2013
Per art romà (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'Antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, siga en la ciutat de Roma o en el restant d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, després de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'Imperi Romà, se nomena art bizantí.
Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la Primera República Romana eren molt elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels segles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones anticlàssiques que seran un element de continuïtat en l'art romànic posterior.
Les primeres manifestacions de l'art romà varen nàixer baix l'influix de l'art etrusc, i de seguida es varen contagiar de l'art grec, en el qual els romans varen entrar en contacte en les colònies de la Magna Grècia del sur d'Itàlia, que Roma va conquerir en el procés d'unificació territorial de la península, durant els segles IV i III aC. La influència grega va aumentar quan, en el segle II aC, Roma va ocupar Macedònia i Grècia.
Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'art grec, i per descontat de l'art etrusc, pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.
Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del segle III aC fins al segle V de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen al menys la República, fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'August fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars l'any 476 després de C.
A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones on l'art de l'helenístic està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana.
Bibliografia
- Ranuccio Bianchi Bandinelli e Mario Torelli, L'arte dell'antichità classica, Etruria-Roma, Utet, Torino 1976.
- Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, I tempi dell'arte, volume 1, Bompiani, Milano 1999