Diferència entre les revisions de "Escultura romana"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|''[[August de Prima Porta'' (Museus Vaticans)]] L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura|escultòr...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Statue-Augustus.jpg|thumb|250px|''[[August de Prima Porta]]'' ([[Museus Vaticans]])]] | [[Archiu:Statue-Augustus.jpg|thumb|250px|''[[August de Prima Porta]]'' ([[Museus Vaticans]])]] | ||
| − | L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura|escultòrica]] que es va desenrollar | + | L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura|escultòrica]] que es va desenrollar en tota l'àrea d'influència de l'[[Imperi Romà]], en el focus central en [[Roma]]; això succeí entre el [[segle VI aC]] i el [[segle V]]. Originàriament derivà de l'[[escultura grega]], principalment a través de l'herència de l'[[escultura etrusca]] i, posteriorment, ya d'una manera directa durant el [[periodo helenístic]], per contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] i de la pròpia [[Grècia]]. |
| − | La tradició grega va ser una referència constant | + | La tradició grega va ser una referència constant a lo llarc de la història de Roma, pero contradient una creença antiga i força estesa que afirma que els romans varen ser més imitadors que creadors, actualment es reconeix que no només varen ser capaços d'assimilar i desenrollar les seues fonts en mestrage, sino que també varen contribuir d'una manera original a esta tradició. Esta afirmació és especialment rellevant en l'art del [[retrat]], genero en el que varen conseguir un gran prestigi i varen deixar eixemples singulars d'un gran mestrage tècnic i expressivitat; i també, en l'àmbit de l'escultura decorativa, obra present en els grans monuments públics, i en la que varen desenrollar un estil narratiu de molta força i d'un caràcter típicament romà.<ref>Barral i Altet (1987), pàg. 260-261</ref> |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 14:14 16 nov 2013
L’escultura romana comprén l'obra escultòrica que es va desenrollar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, en el focus central en Roma; això succeí entre el segle VI aC i el segle V. Originàriament derivà de l'escultura grega, principalment a través de l'herència de l'escultura etrusca i, posteriorment, ya d'una manera directa durant el periodo helenístic, per contacte en les colònies de la Magna Grècia i de la pròpia Grècia.
La tradició grega va ser una referència constant a lo llarc de la història de Roma, pero contradient una creença antiga i força estesa que afirma que els romans varen ser més imitadors que creadors, actualment es reconeix que no només varen ser capaços d'assimilar i desenrollar les seues fonts en mestrage, sino que també varen contribuir d'una manera original a esta tradició. Esta afirmació és especialment rellevant en l'art del retrat, genero en el que varen conseguir un gran prestigi i varen deixar eixemples singulars d'un gran mestrage tècnic i expressivitat; i també, en l'àmbit de l'escultura decorativa, obra present en els grans monuments públics, i en la que varen desenrollar un estil narratiu de molta força i d'un caràcter típicament romà.[1]
Referències
- ↑ Barral i Altet (1987), pàg. 260-261
Vínculs externs
- Cultural VR Lab - Reconstruccions virtuals de l'Antiga Roma
- Greek and Roman Art in the Ancient World. The Metropolitan Museum of Art - Articles sobre l'art grec i romà
- Encyclopedia of Irish and World Art - Articles detallats sobre art romà
- Art of the Roman Empire - Panorama general de l'art romà
- Western Sculpture: Roman and Early Christian. Encyclopaedia Britannica online - Escultura romana