Diferència entre les revisions de "Taulellets"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Taulellet''', de l'[àrap|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superficies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat. | + | '''Taulellet''', de l'[[àrap|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superficies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat. |
El [[Regne de Valencia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a ol llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época medieval (s. XIV-XV), i a partir del [[segle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[segle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran quantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra|món]], després de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets. | El [[Regne de Valencia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a ol llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época medieval (s. XIV-XV), i a partir del [[segle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[segle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran quantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra|món]], després de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets. | ||
[[Categoria:Art Valencià]][[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Art Valencià]][[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
Revisió de 19:09 9 nov 2013
Taulellet, de l'aràbic الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de ceràmica de poc grossor, generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'arquitectura en revestiment de superficies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.
El Regne de Valencia ha segut un important centre productiu de taulellets a ol llarc de l'història. Escomençant per Manises, en época medieval (s. XIV-XV), i a partir del segle XIX en Onda i l'Alcora. Des de mijans del segle XX atres localitats com ara Vila-real, Castelló, Almassora, Sant Joan de Moró i Nules, junt a Onda i l'Alcora, fabriquen gran quantitat de taulellets. De fet, la comarca de La Plana és la segona regió taulellera del món, després de la comarca de Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia, en l'Emilia-Romagna (Itàlia). En l'actualitat Vila-real, l'Alcora, Onda i Sassuolo (Mòdena) són els municipis en més producció mundial de taulellets.