Hispània visigoda

La Hispània visigoda és la denominació del periodo històric que abasta l'assentament del poble visigot en la Península Ibèrica, entre intervinguts del segle V i començaments del segle VIII.

Història =

Les invasions germàniques a Hispània

Vore també: Invasions germàniques en la Península Ibèrica i Regne visigot de Tolosa

Des del segle III al V, dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els sueus i els vàndals, així com els alans, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les muntanyes del Caucas. Cap al 409 o 410, es tenen notícies de l'entrada pels Pirineus d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, la qual cosa és Gallaecia, en capital en Braccara.

El cronista Hidaci, parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:

Los bárbaros que habían penetrado en las Españas las devastan en lucha sangrienta [...] Desparramándose furiosos los bárbaros por las Españas, y encrueleciéndose al igual el azote de la peste, el tiránico exactor roba y el soldado saquea las riquezas y los mantenimientos guardados en las ciudades; reina un hambre espantosa, y las fieras destrozan hasta a los hombres más fuertes.

C. Sánchez Albornoz y A. Viñas: Lecturas históricas españolas.

No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no només el que s'escriu sino també la finalitat que perseguia l'autor en la seua época en esta obra, havent de sometre-les a un enjuïciament crític.