Diferència entre les revisions de "Regne dels Països Baixos"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''Regne dels Països Baixos''' (''Koninkrijk der Nederlanden'') és una entitat política que compren els Països Baixos (en neerlandés ''Nederlan...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Regne dels Països Baixos''' (''Koninkrijk der Nederlanden'') és una entitat política que compren els [[Països Baixos]] (en [[neerlandés]] ''Nederland''), [[Aruba]], [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]]. El número i extensió dels territoris que el formen ha anat canviant a través de la història. El seu cap d'estat és el [[Monarca dels Països Baixos]], actualment el [[Guillem Aleixandre dels Països Baixos|Rei Guillem Aleixandre]]. | El '''Regne dels Països Baixos''' (''Koninkrijk der Nederlanden'') és una entitat política que compren els [[Països Baixos]] (en [[neerlandés]] ''Nederland''), [[Aruba]], [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]]. El número i extensió dels territoris que el formen ha anat canviant a través de la història. El seu cap d'estat és el [[Monarca dels Països Baixos]], actualment el [[Guillem Aleixandre dels Països Baixos|Rei Guillem Aleixandre]]. | ||
| − | |||
{|{{bellataula}} style="text-align:right;" | {|{{bellataula}} style="text-align:right;" | ||
![[País constituent|País]] !! població<br /><small>(est. 2009)</small> !! àrea<br /><small>(km²)</small>!! densitat de pobl.<br /><small>(hab. per km²)</small> !! divisa | ![[País constituent|País]] !! població<br /><small>(est. 2009)</small> !! àrea<br /><small>(km²)</small>!! densitat de pobl.<br /><small>(hab. per km²)</small> !! divisa | ||
|- | |- | ||
| − | | style="text-align: left" | | + | | style="text-align: left" | [[Aruba]] |
| 106 050 || 193 || 538 | | 106 050 || 193 || 538 | ||
| style="text-align: left" | [[Florí d'Aruba]] | | style="text-align: left" | [[Florí d'Aruba]] | ||
|- | |- | ||
| − | | style="text-align: left" | | + | | style="text-align: left" | [[Curaçao]] |
| 140 796 || 444 || 309 | | 140 796 || 444 || 309 | ||
| style="text-align: left" | [[Florí de les Antilles Neerlandeses]] | | style="text-align: left" | [[Florí de les Antilles Neerlandeses]] | ||
|- | |- | ||
| − | | style="text-align: left" | | + | | style="text-align: left" | [[Països Baixos]] |
| 16 516 537 || 41 848 || 394 || | | 16 516 537 || 41 848 || 394 || | ||
|- | |- | ||
| Llínea 22: | Llínea 21: | ||
| style="text-align: left" | —[[Bonaire]] | | style="text-align: left" | —[[Bonaire]] | ||
| 12 103 || 288 || 40 | | 12 103 || 288 || 40 | ||
| − | | style="text-align: left" | [[Dólar | + | | style="text-align: left" | [[Dólar estadounidenc]] |
|- | |- | ||
| style="text-align: left" | —[[Saba (illa)|Saba]] | | style="text-align: left" | —[[Saba (illa)|Saba]] | ||
| 1 524 || 13 || 115 | | 1 524 || 13 || 115 | ||
| − | | style="text-align: left" | [[Dólar | + | | style="text-align: left" | [[Dólar estadounidenc]] |
|- | |- | ||
| style="text-align: left" | —[[Sint Eustatius]] | | style="text-align: left" | —[[Sint Eustatius]] | ||
| 2 754 || 21 || 3129 | | 2 754 || 21 || 3129 | ||
| − | | style="text-align: left" | [[Dólar | + | | style="text-align: left" | [[Dólar estadounidenc]] |
|- | |- | ||
| − | | style="text-align: left" | | + | | style="text-align: left" | [[Sint Maarten]] |
| 40 007 || 34 || 1 146 | | 40 007 || 34 || 1 146 | ||
| style="text-align: left" | [[Florí de les Antilles Neerlandeses]] | | style="text-align: left" | [[Florí de les Antilles Neerlandeses]] | ||
| Llínea 57: | Llínea 56: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | El [[1815]] el [[Regne Unit dels Països Baixos]] consistia en els actuals [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] (o ''Zuidelijke Nederlanden'', Països Baixos meridionals) i el [[Gran Ducat de Luxemburc]]. Este darrer era una unió personal lligada en el realme: el rei | + | El [[1815]] el [[Regne Unit dels Països Baixos]] consistia en els actuals [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] (o ''Zuidelijke Nederlanden'', Països Baixos meridionals) i el [[Gran Ducat de Luxemburc]]. Este darrer era una unió personal lligada en el realme: el rei neerlandés era al mateix temps gran duc de Luxemburc. A més el regne posseïa colònies a [[Amèrica]] ([[Surinam]] i les [[Antilles Neerlandeses]]) i [[Àsia]] (les [[Índies Orientals Neerlandeses|Índies Neerlandeses]], corresponents a l'actual [[Indonèsia]]). |
El [[1830]] Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos. | El [[1830]] Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos. | ||
| − | Després de la mort del rei Guillem III el [[1890]] la unió personal en Luxemburc s'acabà arran de llei successòries diferents: | + | Després de la mort del rei Guillem III el [[1890]] la unió personal en Luxemburc s'acabà arran de llei successòries diferents: Luxemburc no permetia que una dona en fos Gran Duquesa per aplicació de la [[Llei Sàlica|llei sàlica]], mentres que els Països Baixos sí. Així, el títul de Gran Duc de Luxemburc anà a parar a una atra branca de la família Nassau, mentres que els Països Baixos entronisaren la [[Guillemina I dels Països Baixos|Reina Guillemina]]. |
| − | El [[1949]], després de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses | + | El [[1949]], després de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren la independència. La [[Nova Guinea]] Neerlandesa romanguera neerlandesa fins el [[1963]]. |
| − | El [[1954]] s'aprovà l'''Estatut pel Regne dels Països Baixos'', d' | + | El [[1954]] s'aprovà l'''Estatut pel Regne dels Països Baixos'', d'acort en el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fon abolida i substituïda per un nou lligam basat en la igualtat. Les àrees fora d'Europa (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia pel que fa a autogovern, sent els Països Baixos responsables de les seues política exterior i la defensa. |
El [[1975]] [[Surinam]] abandonà el Regne. | El [[1975]] [[Surinam]] abandonà el Regne. | ||
| − | El [[1986]] Aruba, fins llavors part de les [[Antilles Neerlandeses]], | + | El [[1986]] Aruba, fins llavors part de les [[Antilles Neerlandeses]], es convertix en un membre independent del Regne. |
| − | L'octubre de [[2010]] es [[dissolució de les Antilles Neerlandeses|dissolgueren les Antilles Neerlandeses]]. [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] varen passar a ser membres constitutius del Regne, | + | L'octubre de [[2010]] es [[dissolució de les Antilles Neerlandeses|dissolgueren les Antilles Neerlandeses]]. [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] varen passar a ser membres constitutius del Regne, mentres que [[Bonaire]], [[Sint Eustatius]] i [[Saba (illa)|Saba]] (les nomenades [[illes BES]]) s'uniren als [[Països Baixos]] com a municipis especials. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [http://www.minbzk.nl/aruba_en_de/het_statuut Explicació sobre l'Estatut del Regne dels Països Baixos al Ministeri d' | + | * [http://www.minbzk.nl/aruba_en_de/het_statuut Explicació sobre l'Estatut del Regne dels Països Baixos al Ministeri d'Assunts Exteriors i Relacions del Regne] (en neerlandés) |
| − | * [http://www.minbzk.nl/contents/pages/00008175/statuut_koninkrijk_nederlanden_7-01.pdf | + | * [http://www.minbzk.nl/contents/pages/00008175/statuut_koninkrijk_nederlanden_7-01.pdf Text de l'Estatut (PDF)] (en neerlandés) |
| − | * [http://wetten.overheid.nl/cgi-bin/deeplink/law1/title=Statuut%20voor%20het%20Koninkrijk%20der%20Nederlanden Text de l'Estatut (HTML)] (en | + | * [http://wetten.overheid.nl/cgi-bin/deeplink/law1/title=Statuut%20voor%20het%20Koninkrijk%20der%20Nederlanden Text de l'Estatut (HTML)] (en neerlandés) |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | [[Categoria:Regne dels Països Baixos | + | [[Categoria:Regne dels Països Baixos]] |
Revisió de 16:07 13 ago 2013
El Regne dels Països Baixos (Koninkrijk der Nederlanden) és una entitat política que compren els Països Baixos (en neerlandés Nederland), Aruba, Curaçao i Sint Maarten. El número i extensió dels territoris que el formen ha anat canviant a través de la història. El seu cap d'estat és el Monarca dels Països Baixos, actualment el Rei Guillem Aleixandre.
| País | població (est. 2009) |
àrea (km²) |
densitat de pobl. (hab. per km²) |
divisa |
|---|---|---|---|---|
| Aruba | 106 050 | 193 | 538 | Florí d'Aruba |
| Curaçao | 140 796 | 444 | 309 | Florí de les Antilles Neerlandeses |
| Països Baixos | 16 516 537 | 41 848 | 394 | |
| —Territori Europeu | 16 500 156 | 41 526 | 394 | Euro |
| —Bonaire | 12 103 | 288 | 40 | Dólar estadounidenc |
| —Saba | 1 524 | 13 | 115 | Dólar estadounidenc |
| —Sint Eustatius | 2 754 | 21 | 3129 | Dólar estadounidenc |
| Sint Maarten | 40 007 | 34 | 1 146 | Florí de les Antilles Neerlandeses |
| Regne dels Països Baixos Regne dels Països Baixos | 16 803 390 | 42 519 | 392 |
El punt més alt n'és el volcà Mount Scenery (862 m) a la chicoteta illa de Saba, una de les illes BES integrades als Països Baixos.
Govern
En principi el regne té un govern central llimitat que és responsable d'un chicotet número d'assunts determinats a l'Estatut del Regne dels Països Baixos. A la pràctica, este govern s'encavalca en el dels Països Baixos. El cap d'estat n'és el monarca, que encapçala l'eixecutiu (regering) de cada una de les parts del regne. El monarca està representat per governadors a Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Els assunts pertinents al regne inclouen:
Atres assunts estan delegats als governs dels països constituents. Cada un d'estes països té la seua pròpia constitució descrivint-ne els fonaments de govern. El gabinet del consell del regne consistix en els ministres dels Països Baixos i un ministre plenipotenciari pel que fa a les atres parts.
El Regne dels Països Baixos té un sol seent a les Nacions Unides i és membre de la Unió Europea. No obstant això, ni Aruba ni Curaçao ni Sint Maarten no es consideren part de la UE, si be hi disponen d'un estatus especial. Com que la ciutadania és competència del regne i no fa distinció entre els quatre països constituents, els ciutadans de tots ells ho són també de la Unió Europea.
Història
El 1815 el Regne Unit dels Països Baixos consistia en els actuals Països Baixos, Bèlgica (o Zuidelijke Nederlanden, Països Baixos meridionals) i el Gran Ducat de Luxemburc. Este darrer era una unió personal lligada en el realme: el rei neerlandés era al mateix temps gran duc de Luxemburc. A més el regne posseïa colònies a Amèrica (Surinam i les Antilles Neerlandeses) i Àsia (les Índies Neerlandeses, corresponents a l'actual Indonèsia).
El 1830 Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos.
Després de la mort del rei Guillem III el 1890 la unió personal en Luxemburc s'acabà arran de llei successòries diferents: Luxemburc no permetia que una dona en fos Gran Duquesa per aplicació de la llei sàlica, mentres que els Països Baixos sí. Així, el títul de Gran Duc de Luxemburc anà a parar a una atra branca de la família Nassau, mentres que els Països Baixos entronisaren la Reina Guillemina.
El 1949, després de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren la independència. La Nova Guinea Neerlandesa romanguera neerlandesa fins el 1963.
El 1954 s'aprovà l'Estatut pel Regne dels Països Baixos, d'acort en el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fon abolida i substituïda per un nou lligam basat en la igualtat. Les àrees fora d'Europa (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia pel que fa a autogovern, sent els Països Baixos responsables de les seues política exterior i la defensa.
El 1975 Surinam abandonà el Regne.
El 1986 Aruba, fins llavors part de les Antilles Neerlandeses, es convertix en un membre independent del Regne.
L'octubre de 2010 es dissolgueren les Antilles Neerlandeses. Curaçao i Sint Maarten varen passar a ser membres constitutius del Regne, mentres que Bonaire, Sint Eustatius i Saba (les nomenades illes BES) s'uniren als Països Baixos com a municipis especials.
Enllaços externs
- Explicació sobre l'Estatut del Regne dels Països Baixos al Ministeri d'Assunts Exteriors i Relacions del Regne (en neerlandés)
- Text de l'Estatut (PDF) (en neerlandés)
- Text de l'Estatut (HTML) (en neerlandés)