Alamans

Image del Limes Germanicus.

Els alamans (en alemà: Alemannen, en llatí alammani), van ser una unió de tribus germàniques establetes a la part sud mijana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Etimologia

Segons Asini Quadrat el seu nom que significa «tots els homes» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: hermundurs (hermions), usipets, tencteris, jutungs, bucinobants, lentiens, semmons, quades i teutons i potser algun altre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «homes que es poden defendre» (alemà: wehrfähigen Männer), així com també «homes que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: zusammengelaufene, vermischte Männer). Són citats ya en temps de Caracala a principis del segle III, que els va derrotar el 213.

Història

Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'imperi romà. Inicialment situats al nort de la província de Rètia, foren continguts pels romans fins la mitat del segle III, després de dos segles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el Main i el Danubi (Suàbia) i després fins i tot van estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals Suïssa, Baden-Baden i Alsàcia. Des del 234 van efectuar diverses incursions a territori imperial.

Al segle IV van proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es van enfrontar als francs que els van derrotar i els van convertir en tributaris el 496 després de la seua derrota a la batalla de Tolbiac, passant llavors part del poble al servici dels ostrogots. Fins i tot en el 553, com a poble, es van rebelar a la Rètia, on habitaven, i van devastar Itàlia. Posteriorment van ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.

Orígens de la unió alamana

L'element principal d'esta antiga unió de tribus es basava en els sueus. Hui en dia es designa en este mot un espai que ocupen els alemans del sud-oest de l'actual estat. Molts encara parlen alamànic, un dialecte de l'alemà, més conegut en la seua variant de suau, que hui en dia encara es conserva. També conserven moltes tradicions folklòriques com el Schwäbisch-alemannische Fastnacht, una mena de festival propenc al carnaval que se celebra al sud d'Alemanya i al nort de Suïssa. Al land de Baden-Württemberg, els habitants de Baden-Baden s'autonomenen alamans en contraposició als habitants de Württemberg que es reconeixen més com a sueus.

Cronologia

• 213, primera aparició dels alamans a la Germania superior.
• 253, els francs i els alamans invadixen la Gàlia.
• 277, l'emperador Probe llibera la Gàlia i fa retrocedir els alamans més allà del riu Rin.
• 352, els alamans i els francs derroten l'eixèrcit romà, prenen quaranta ciutats i s'instalen entre el Mosela i el Rin.
• 357, els alamans són derrotats per Julià l'Apóstata a la batalla d'Argentoratum.
• 378, els alamans invadixen l'actual Alsàcia.
• 496, els francs derroten els alamans al Nèckar.
• 512, fi de la guerra entre francs i alamans.