Diferència entre les revisions de "Dinastia Merovíngia"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Frankish Empire 481 to 814-ca.svg|thumb|370px|L'extensió de l'Imperi Franc]] | + | [[Image:Frankish Empire 481 to 814-ca.svg|thumb|370px|<center>L'extensió de l'Imperi Franc</center>]] |
'''Dinastia Merovíngia''', família d'estirp germànica que va governar l'actual [[França]], [[Bèlgica]] i part d'[[Alemanya]] entre els segles [[segle V|V]] i [[segle VIII|VIII]]. Eren descendents de [[Meroveu]], cap militar franc, fundador de la dinastia. [[Clodoveu|Clodoveu I]] ([[466]] ? - [[511]]) va ser el primer monarca de la dinastia. | '''Dinastia Merovíngia''', família d'estirp germànica que va governar l'actual [[França]], [[Bèlgica]] i part d'[[Alemanya]] entre els segles [[segle V|V]] i [[segle VIII|VIII]]. Eren descendents de [[Meroveu]], cap militar franc, fundador de la dinastia. [[Clodoveu|Clodoveu I]] ([[466]] ? - [[511]]) va ser el primer monarca de la dinastia. | ||
| − | A la seua mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons el costum dels merovingis. Un atre monarca destacat de la dinastia va ser [[Dagobert I]] (?- [[639]]) que després de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs | + | A la seua mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons el costum dels merovingis. Un atre monarca destacat de la dinastia va ser [[Dagobert I]] (?- [[639]]) que després de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs baix el seu govern. |
Després de [[Dagobert I]], el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mesura que va passar el temps, els [[Majordom de palau|Majordoms de palau]] van acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau [[Carles Martell]], i el seu fill [[Pipí el Breu]] (fundador de la [[dinastia Carolíngia]]), van posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, [[Khilderic III]], per proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la [[dinastia Carolíngia]]. | Després de [[Dagobert I]], el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mesura que va passar el temps, els [[Majordom de palau|Majordoms de palau]] van acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau [[Carles Martell]], i el seu fill [[Pipí el Breu]] (fundador de la [[dinastia Carolíngia]]), van posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, [[Khilderic III]], per proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la [[dinastia Carolíngia]]. | ||
[[Categoria:Merovingis]] | [[Categoria:Merovingis]] | ||
Revisió de 11:36 14 jun 2013
Dinastia Merovíngia, família d'estirp germànica que va governar l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII. Eren descendents de Meroveu, cap militar franc, fundador de la dinastia. Clodoveu I (466 ? - 511) va ser el primer monarca de la dinastia.
A la seua mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons el costum dels merovingis. Un atre monarca destacat de la dinastia va ser Dagobert I (?- 639) que després de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs baix el seu govern. Després de Dagobert I, el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mesura que va passar el temps, els Majordoms de palau van acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau Carles Martell, i el seu fill Pipí el Breu (fundador de la dinastia Carolíngia), van posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, Khilderic III, per proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la dinastia Carolíngia.