Diferència entre les revisions de "Carlemany"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Charlemagne.jpg| | + | [[Image:Charlemagne.jpg|190px|right]] |
'''Carlemany''' (prop de [[Lieja]], [[2 d'abril]] del [[742]] - [[Aquisgrà]], [[28 de giner]] del [[814]]), fon rei dels [[francs]] ([[768]] - [[814]]), rei dels [[llombarts]] ([[774]] - [[814]]) i [[emperador d'Occident]] ([[800]] - [[814]]). Fon un personage central en la consolidació i prosperitat de l'[[Imperi Carolingi]]. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un [[Imperi Carolingi|Imperi]] al qual va incorporar gran part d'[[Europa Occidental]] i [[Europa Central|Central]]. Conquerí [[Regne d'Itàlia (Edat Mijana)|Itàlia]] i fon coronat ''Imperator Augustus''<ref>Fet que significava ser l'hereu de l'[[Imperi Romà]]</ref> pel [[Papa]] [[Papa Lleó III|Lleó III]] el [[25 de decembre]] de [[800]] a [[Roma]]. D'esta manera succeí a l'[[Imperi Bizantí]] com a protector de la [[cristianisme|cristiandat]]. Davant la indignació inicial de [[Costantinoble]], l'any [[812]] es firmà un acort entre els dos imperis: tornà a haver-hi dos [[emperador]]s a [[Europa]], un a l'[[Imperi Romà d'Orient|Orient]] i un atre a l'[[Sacre Imperi Romano-Germànic|Occident]].<ref>Andre Maurois, ''Historia de Francia'', p.37.</ref> El regnat de Carlemany se sol associar en el "renaiximent carolingi", un resorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarc dels dominis [[Imperi Carolingi|carolingis]] dirigits per l'[[Església Catòlica Romana|Església Catòlica]]. Per mig de les seues conquestes i les seues reformes internes, Carlemany assentà les bases del que va convertir-se l'[[Europa Occidental]] a l'[[Edat Mijana]]. | '''Carlemany''' (prop de [[Lieja]], [[2 d'abril]] del [[742]] - [[Aquisgrà]], [[28 de giner]] del [[814]]), fon rei dels [[francs]] ([[768]] - [[814]]), rei dels [[llombarts]] ([[774]] - [[814]]) i [[emperador d'Occident]] ([[800]] - [[814]]). Fon un personage central en la consolidació i prosperitat de l'[[Imperi Carolingi]]. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un [[Imperi Carolingi|Imperi]] al qual va incorporar gran part d'[[Europa Occidental]] i [[Europa Central|Central]]. Conquerí [[Regne d'Itàlia (Edat Mijana)|Itàlia]] i fon coronat ''Imperator Augustus''<ref>Fet que significava ser l'hereu de l'[[Imperi Romà]]</ref> pel [[Papa]] [[Papa Lleó III|Lleó III]] el [[25 de decembre]] de [[800]] a [[Roma]]. D'esta manera succeí a l'[[Imperi Bizantí]] com a protector de la [[cristianisme|cristiandat]]. Davant la indignació inicial de [[Costantinoble]], l'any [[812]] es firmà un acort entre els dos imperis: tornà a haver-hi dos [[emperador]]s a [[Europa]], un a l'[[Imperi Romà d'Orient|Orient]] i un atre a l'[[Sacre Imperi Romano-Germànic|Occident]].<ref>Andre Maurois, ''Historia de Francia'', p.37.</ref> El regnat de Carlemany se sol associar en el "renaiximent carolingi", un resorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarc dels dominis [[Imperi Carolingi|carolingis]] dirigits per l'[[Església Catòlica Romana|Església Catòlica]]. Per mig de les seues conquestes i les seues reformes internes, Carlemany assentà les bases del que va convertir-se l'[[Europa Occidental]] a l'[[Edat Mijana]]. | ||
Revisió de 11:17 14 jun 2013
Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de giner del 814), fon rei dels francs (768 - 814), rei dels llombarts (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814). Fon un personage central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi Carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un Imperi al qual va incorporar gran part d'Europa Occidental i Central. Conquerí Itàlia i fon coronat Imperator Augustus[1] pel Papa Lleó III el 25 de decembre de 800 a Roma. D'esta manera succeí a l'Imperi Bizantí com a protector de la cristiandat. Davant la indignació inicial de Costantinoble, l'any 812 es firmà un acort entre els dos imperis: tornà a haver-hi dos emperadors a Europa, un a l'Orient i un atre a l'Occident.[2] El regnat de Carlemany se sol associar en el "renaiximent carolingi", un resorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarc dels dominis carolingis dirigits per l'Església Catòlica. Per mig de les seues conquestes i les seues reformes internes, Carlemany assentà les bases del que va convertir-se l'Europa Occidental a l'Edat Mijana.
Referencies
- ↑ Fet que significava ser l'hereu de l'Imperi Romà
- ↑ Andre Maurois, Historia de Francia, p.37.