Diferència entre les revisions de "Isaac Newton"
m (Text reemplaça - 'desenrroll' a 'desenroll') |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Isaac Newton''' naixqué en [[Woolsthorpe]] ([[Lincolnshire]]) en [[1642]] i va fallir en [[Londres]] l’any [[1727]]. Matemàtic i físic [[anglés]], considerat u dels més gran cientìfics de l’història, fiu importants aportacions en molts camps de la ciència. | '''Isaac Newton''' naixqué en [[Woolsthorpe]] ([[Lincolnshire]]) en [[1642]] i va fallir en [[Londres]] l’any [[1727]]. Matemàtic i físic [[anglés]], considerat u dels més gran cientìfics de l’història, fiu importants aportacions en molts camps de la ciència. | ||
| − | Els seus descobriments i teories serviren de base a la major part dels alvanços cientìfics | + | Els seus descobriments i teories serviren de base a la major part dels alvanços cientìfics desenrollats des de la seua epoca. Newton fon junt al matemàtic [[alemà]] [[Gottfried Wilhelm Leibniz]] u dels inventors de la rama de les matemàtiques nomenada càlcul. |
També va resoldre qüestions relatives a la llum i l’optica, formulà les lleis del moviment i va deduir a partir d’elles la [[llei de la gravitació universal]]. També treballà en atres arees, com la termodinamica i l’acustica. | També va resoldre qüestions relatives a la llum i l’optica, formulà les lleis del moviment i va deduir a partir d’elles la [[llei de la gravitació universal]]. També treballà en atres arees, com la termodinamica i l’acustica. | ||
Revisió de 16:17 10 jun 2013
Isaac Newton naixqué en Woolsthorpe (Lincolnshire) en 1642 i va fallir en Londres l’any 1727. Matemàtic i físic anglés, considerat u dels més gran cientìfics de l’història, fiu importants aportacions en molts camps de la ciència.
Els seus descobriments i teories serviren de base a la major part dels alvanços cientìfics desenrollats des de la seua epoca. Newton fon junt al matemàtic alemà Gottfried Wilhelm Leibniz u dels inventors de la rama de les matemàtiques nomenada càlcul.
També va resoldre qüestions relatives a la llum i l’optica, formulà les lleis del moviment i va deduir a partir d’elles la llei de la gravitació universal. També treballà en atres arees, com la termodinamica i l’acustica.
En 1689 va ser elegit membre del Parlament Britànic, en 1696 se le encarregà la custodia de la "Casa de la Moneda", en 1703 fon nomenat president de la "Royal Society" de Londres i finalment en 1705 va ser nomenat Sir per la Reina Ana d'Anglaterra.