Diferència entre les revisions de "Exodo Jujeny"
m (Text reemplaça - 'clase' a 'classe') |
m (Text reemplaça - 'mijans' a 'mitat') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | A | + | A mitat de [[juliol]] de [[1812]], el Gral. [[Manuel Belgrano]] es informat de que l’eixercit realista estava reforçant els seus efectius apostats en Suipacha a les ordens del general Piu Tristà, cosí de Goyeneche. |
Es convoca llavors a tots els ciutadans entre 16 i 35 anys i forma un cos de cavalleria - els Patriotes Decidits"-, que posa a les ordens de Díaz Vélez. Per la seua part el Triumvirat l’ordena replegar-se urgentment fins Cordova. | Es convoca llavors a tots els ciutadans entre 16 i 35 anys i forma un cos de cavalleria - els Patriotes Decidits"-, que posa a les ordens de Díaz Vélez. Per la seua part el Triumvirat l’ordena replegar-se urgentment fins Cordova. | ||
Revisió de 14:01 10 jun 2013
A mitat de juliol de 1812, el Gral. Manuel Belgrano es informat de que l’eixercit realista estava reforçant els seus efectius apostats en Suipacha a les ordens del general Piu Tristà, cosí de Goyeneche. Es convoca llavors a tots els ciutadans entre 16 i 35 anys i forma un cos de cavalleria - els Patriotes Decidits"-, que posa a les ordens de Díaz Vélez. Per la seua part el Triumvirat l’ordena replegar-se urgentment fins Cordova.
El 29 de juliol, Belgrano va dictar un bando disposant la retirada avant l’avanç dels enemics, "por los desnaturalizados que viven entre nosotros y que no pierden arbitrios para que nuestros sagrados derechos de libertad, propiedad y seguridad sean ultrajados y volváis a la esclavitud".
Al retirar-se l’eixercit sol quedarà camp raso davant de l’enemic, que no deurà de trobar casa, aliments, animals de transport, objectes de ferro, efectes mercantils ni, manco, gent. Quines no complixquen l’orde seran fusilats, i les seuas facendes i mobles cremats. Les classes populars es preguen a l’exodo sense necessitat de compulsio. No ocorre lo mateix en la classe principal. Alguns conseguixen amagar-se en espera de Tristà; atres decidixen obedir a Belgrano i anar-se en els bens que puguen salvar, per al qual Belgrano lis facilita carretes.
En agost es produïx l’invasio de l’eixercit espanyol, compost de 3.000 homens, a les ordens del general Piu Tristà, Els voluntaris de Díaz Vélez, que hi havien anat a Humahuaca a vigilar l’entrada de Tristà i tornaren en la noticia de l’imminent invasio, i seran els encarregats de cuidar la retaguardia. En la nit del 22 d’agost es va impartir l’orde definitiva de abandonar el poble i al trenc d’alba del dia 23, en les vores del riu Xibi Xibi es va reunir la multitut per a deixar la ciutat baix l’autoritat del General Manuel Belgrano, deixant Jujuy en una soletat immensa, llançant la seua famosa proclama: "Des de que he posat el peu en el vostre sol per a fer-me carrec de la vostra defensa, vos he parlat en veritat... ha arribat puix l’epoca en que manifesteu el vostre heroisme i de que vingau a reunir-vos a l’eixercit de la meua autoritat, si com assegureu voler ser lliures. . ."
Jujuy respon heroicament al cridat patriotic. Els pobladors seguiren a Belgrano carregant mobles, ensers i arreant lo guanyat en tropell.
El 24 d’agost entrava la vanguarda realista en Jujuy trobant camp raso. Les flames hi havien devorat les collites i en els carrers de la ciutat es cremaven aquells objectes que no pogueren ser transportats. Tot era desolacio i desert. Piu Tristà en una part de l’eixercit va proseguir a Tucumán i en el poble deixà homens i un Governador, el General Juan Ramírez.
El 3 de setembre l’eixercit patriota es troba sobre el riu de Las Piedras, quan els Decidits son atacats per la vanguarda realista, produint-se una escaramussa. El cos patriota es reunix en el gros i Belgrano, que espera una oportunitat favorable, desplega a l’eixercit en la marge del riu fent obrir foc de l’artilleria per a desembarassar el front. Els patriotes perseguixen als espanyols, collint quinze o vint presoners i matant uns atres tants. Una partida de paisans baix l’autoritat del capità Esteban Figueroa pren pres al cap enemic, coronel Huici, al portaestandart Negreiros i a un capellà. Son les quatre de la vesprada i la victoriosa partida dona inici una marcha forçada en els seus presoners, fugint de la resta dels adversaris. A les dotze de la nit estan ya en Tucumán, on es troba el gros de l’eixercit.
L’exodo arribà a Tucumán, a on Belgrano va decidir fer peu firme, en la batalla del 24 de setembre i despres en Salta, el 20 de febrer de 1813.
Vençudes les tropes realistes en Salta, el Coronel Socasa encarregat de la Plaça de Jujuy no ha pogut sostindre’l i tingueren que abandonar la ciutat 22 de març de 1813 despres de lluitar pels carrers que rodegen la plaça, acabant victoriosos els patriotes.
El pla de Belgrano resultà perfect, ya que contà en el insobornable heroisme del poble del noroest. Fon un pla complet, admirablement eixecutat, basat en aquell poble de ferro.